
APOSTA PER LA PAU EVANGÈLICA
Els nostres estius són molt propensos als focs. Per les altes temperatures, les poques pluges, les sequeres dels boscos i de les planes. Però també pot ser per una burilla mal apagada, per un mal cap, per una falta de responsabilitat o pel poc respecte a la natura. En aquest context ens pot estranyar força que l’Evangeli d’aquest diumenge (Lc 12,49-53) recorri a la imatge del foc.
El fragment de Lluc obté el seu ple sentit, si el llegim tenint en compte el context, que és el camí decidit de Jesús cap a Jerusalem, on culminarà la seva obra lliurant la seva vida. Hi trobem afirmacions que poden resultar sorprenents: “He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que l’hauré passada”.
El fragment de Lluc obté el seu ple sentit, si el llegim tenint en compte el context, que és el camí decidit de Jesús cap a Jerusalem, on culminarà la seva obra lliurant la seva vida. Hi trobem afirmacions que poden resultar sorprenents: “He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que l’hauré passada”.
El foc que Jesús vol que cremi a la terra no és un foc destructor, és el foc d’un amor que tot ho purifica i tot ho transforma: és el foc de Déu, és el foc de l’Esperit. Aquell que pot cremar la infelicitat del cor de les persones, perquè hi suri el bé i la bondat. Aquell que pot cremar les fams i les guerres, els odis i les divisions, perquè hi pugui surar la pau i la justícia, etc.
La “prova del baptisme”, que Jesús patirà a Jerusalem, era la seva passió i mort a la creu. Sense la mort no hi hauria hagut la resurrecció, i sense la resurrecció no podríem parlar de la victòria definitiva de Jesús sobre el mal, el pecat i la mort.
Podem pensar en el P. Kolbe (1894-1941), que en el camp de concentració va canviar la seva vida per la d’un pare de família que anaven a executar.
Podem pensar en P. Casaldàliga: “jo soc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida”. Quantes persones se sacrifiquen i estan donant la vida per les causes per les quals es desviuen!
Per això, paradoxalment, també Jesús afirma: “¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió el que he vingut a portar” Jesús no ha vingut a portar una pau que suposi deixar les coses tal com estan, que amagui els problemes, que tapi les injustícies, que sigui el resultat de pactes vergonyosos. La seva pau, la que comunica als deixebles un cop ressuscitat i ens ofereix a nosaltres, és el fruit de la implicació per la justícia, pel regnat de l’amor, és el preu de la donació per fidelitat fins a la mort. Es pot assemblar a la divisió que podem experimentar en nosaltres, entre el bé i el mal, la solidaritat i l’egoisme, la llum i la foscor.
Tanmateix podem tenir en compte que no estem sols, ni a la intem- pèrie, en aquesta lluita contra el mal i el pecat, apostant per la pau i la fraternitat de totes les persones. Estem “envoltats d’un núvol molt gran de testimonis que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberant-nos de tot impediment i de pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llançar-nos a córrer en la prova que que ens ha estat proposada”. Apostem per la pau i el bé comúla concòrdia i la pau.