Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d’ell. Li diuen: – La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen. Ell els respon: – ¿Qui són la meva mare i els meus germans? Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: – Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jo també vull ser de la colla de Jesús. Del seu cercle proper. Com de la família. Vull ser “dels seus”, en diem a cops.
• I, sovint, paro atenció a coses menors. Del tipus “tenir al dia el carnet del club”, assistir a les reunions importants, saber coses d’Ell. Llegir històries, recordar els amics comuns, el grau de parentiu…
• I el mateix Jesús em rediu que vaig ben despistat. Que el que em fa dels seus és viure com Ell. Avui. El que em toca viure. El que em ve, sense buscar-ho. Viure com Ell. Mirar i relacionar-me com Ell. Amb qui tinc al costat, conegut o no. Servir i atendre com Ell. Consolar i ajudar. Estimar. En tot servir i estimar.
Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los. I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”. Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona, i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits ……..
Els meus ulls ja no saben sinó
contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
per rials de Sinera !
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius.Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir.I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Salvador Espriu
Lee todas las entradas de LA VIDA EN UN BLOC