“SENYOR, ENSENYEU-NOS UNA PREGÀRIA”
Demaneu, i Déu us donarà. Lc 11, 1-13Ens ho diu clarament l’Evangeli d’aquest diumenge (Lc 11,1‐13): Jesús pregava! Llavors, en veure’l pregar, els deixebles li fan la petició que els ensenyi una pregària –la “seva”. I Jesús els proposarà la meravellosa pregària del Parenostre: «Quan pregueu digueu: Pare…», Pare nostre! El sentit ple de la nostra vida està en Déu que ens estima, compta amb nosaltres per estimar, bo i fent un món més a mida humana. Naturalment, expressa un sentit de confiança pregona en Déu-Pare, de
comunió fraternal i de compromís per viure més agermanats.
Tot seguit, Jesús refereix el text de tota la pregària del Parenostre. Prou eloqüent. Déu és Pare i nosaltres som fills. I afegeix: “demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca, li obren”. S’hi posa de relleu tres peculiaritats de la pregària: demanar, cercar i trobar. Tant per la banda de Déu com per la nostra: Allà on demanem, Déu respon amb la seva Paraula. Allà on busquem, Déu es deixa trobar pel camí de l’Amor. Allà on truquem, Déu obre la porta de la felicitat.
Cal que demanem i ens demanem quin és el sentit de la vida, com l’hem de viure, amb quins valors. Cal que ho cerquem sempre, que mai no ens acontentem instal·lats en la comoditat d’allò que ens és més fàcil, cal que ho cerquem més enllà de nosaltres mateixos, perquè, si no, quedaríem tancats en els nostre propi jo i sempre quedaríem insatisfets. Per això cal trucar a la porta dels altres i de Déu. Només els altres, i Déu, que és el totalment altre, ens poden omplir aquest buit del nostre cor amb aquella experiència que Jesús assevera “fa més feliç donar que no pas rebre” (Ac 20,35)
Heus ací que Jesús no ensenya sols una fórmula, sinó unes actituds i una manera de pregar vivencialment: la confiança plena en Déu-Pare i la seva voluntat bíblica, el reconeixement de les pròpies pobreses, la perseverança, i la certesa que sempre som escoltats, fins i tot quan no obtenim allò que demanem. És clar: qui no demana no rep. Qui no busca no troba. A qui no truca no li obren. Si això val per a les nostres relacions humanes, per què no viure-ho en les nostres relacions amb Déu, en la pregària confiada ressò de la vida i per a la vida?
Aquí venen bé les paraules del Papa Francesc. Ell, que amb les seves paraules i gestos fa ben expressiu l’evangeli, ens diu:
Els cristians, juntament amb tantes persones que busquen el bé i la fraternitat, hem de poder aportar al nostre món d’avui una nova forma de presència, de bona entesa, de fraternitat.
Ens posa al davant el desafiament urgent de construir un món basat en unes relacions fraternes on no s’exclogui ningú, on hi hagi possibilitat de vida per a tothom.
La nostra casa comuna no tolera unes divisions estèrils. S’ha d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenrotllament sostenible i integral, s’ha de passar de la indiferència global a la solidaritat global. Déu vol que tots els seus fills participin de la joia de l’Evangeli. No impedim tot el que és bo, diu Jesús, al contrari, fem-ho créixer. La fe ens obre la finestra per veure com l’Esperit actua arreu, per tots som
fills del mateix Pare”
Bloc de Pere Codina Gironella 