Paraula de Déu
Marc 4,21-25
Jesús deia a la gent:
–És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de conèixer. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.
I els deia també:
–Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Trobem avui aquestes dues dites o sentències de Jesús, amarades de saviesa espiritual:
• La primera sentència és obvia: el do de Déu l’hem rebut per entregar-lo, per viure’l, per donar-ho a conèixer. Déu no només habita en nosaltres. També treballa en nosaltres: pugna per donar-se a conèixer en nosaltres i mitjançant nosaltres. Diuen que quan Déu treballa l’home sua. Així doncs, és de necis amagar la llum rebuda o callar el que se’ns dóna per a ser manifest.
• La segona sentència encara va més enllà. Apunta a ser generosos en l’entrega d’aquest do rebut, en el nostre treball per tal que en nosaltres brilli i es manifesti al món. A més generositat en aquesta entrega, en aquest donar el que hem rebut, més plenitud i sentit interior experimentarem. Al contrari, si l’entrega del do és mesquina, això revertirà en un sentiment de buidor, de poc sentit, d’anar per la vida sense esma. Per això, “al qui té se li donarà més” perquè donarà més. I al qui no té, el poc que té se li traurà, se li anirà esmorteint fins a quedar, malauradament, en un no res. En altres paraules: quan oferim i entreguem el do rebut, la vida creix en nosaltres. Quan escatimem mesquinament aquesta entrega i volem retenir, el resultat és pèrdua de vida.
Bloc de Pere Codina Gironella 