TINGUEM UN ESPERIT MISERICORDIÓS (Lc 16, 1-13)
Misericòrdia ve del llatí “miserere” (misèria, necessitat), i “cor/cordis” (cor) s’identifica amb tenir un cor de pobre, un cor solidari amb aquells que passen qualsevol tipus de necessitat. Així, normalment entenem misericòrdia com a compassió, perdó, reconciliació… Tanmateix, bíblicament, misericòrdia ajunta la compassió a la pietat envers el necessitat, i la fidelitat a l’exigència d’estimació. Les mateixes traduccions bíbliques usen indistintament misericòrdia, amor, compassió, tendresa, clemència, bondat.
La persona misericordiosa té un “cor de pobre”. És a dir, viu amb enteresa, conscientment, les pròpies limitacions, neces- sitats, contradiccions i complicitats amb el mal del món, bo i valorant l’acolliment, la comprensió, el servei que rep i que l’ha ajudat a desplegar-se.
La persona misericordiosa té una mirada tendra, estimadora, compassiva de l’altre com a germà, en les relacions personals, familiars, socials, bo i superant l’entorn competitiu que voldria fer-nos veure els altres com a diferents, enemics o rivals, o mirant de tenir sempre més, i no pas essent més.
La paràbola de l‘Evangeli ens en parla amb el contrast entre el ric opulent i el pobre Llàtzer de la paràbola. Quantes i quantes persones, quants Llàtzers no hi ha entre nosaltres, que mal- viuen o no tenen prou per viure dignament, mentre d’altres vivim bé, o més que bé, i més que confortablement.
A la paràbola el ric és condemnat no per ser ric, sinó, precisa- ment, per la seva manca de sensibilitat, per no tenir un cor misericordiós, per les seves ànsies de posseir, de viure segur, tranquil, indiferent, insensible, ignorant, i sense tenir cap sensibilitat ni sentir cap pena pel pobre Llàtzer.
En un resum de la reunió d’un grup de reflexió de Càritas s’hi recull: “Les bones persones, en estructures d’injustícia, es perden amb les millors intencions, i les millors estructures socials, sense persones bones, es desplomen. Persones bones (justes i misericordioses) i estructures justes (dignes de les persones i inclusives per als pobres), alhora. Ningú no pot escapar d’aquesta doble interpel·lació social i cristiana”.
Nosaltres, els cristians, no podem ignorar els qui sofreixen, hem d’estimar-los, ajudar-los, estar amb ells, treballar per acabar amb les injustícies, per fer possible un món millor. Déu ens va enviar Jesús, que és ric i es va fer pobre per ensenyar- nos el camí de la justícia, la solidaritat, l’amor, la paciència i la mansuetud. Només ens cal seguir Jesús, sent bons cristians, sent misericordiosos, i donar-ne testimoni.
i L’alliçonament és prou clar. Mirem de pensar-hi. I, mirem de fer-ne cas. Perquè, la fe es fa expressiva en la misericòrdia.
Bloc de Pere Codina Gironella 