Jesús en els Misteris del Rosari
El Sant Rosari gaudeix d’una tradició més que mil·lenària. El seu res combina la recitació d’oracions vocals (Parenostre, Avemaria, Glòria…) amb la consideració dels anomenats “Misteris del Rosari”, que són moments estel·lars —“flashos”— del pas de Jesucrist per aquest món.
Aquest recorregut cristològic va des de la Concepció de Jesús en el si de la Verge Maria fins l’Ascensió (el cicle es completa amb “La vinguda de l’Esperit Sant” i els misteris de “L’Assumpció” i “Coronació” de Santa Maria). Amb tota raó sant Pau VI, papa, definí el Rosari com «un compendi de la vida del Crist».
La secció Temes·evangeli.net
Aborda la consideració d’aquests misteris, però amb la metodologia pròpia del nostre servei: explicar la vida del Senyor mitjançant l’Evangeli comentat. Molts comentaris d’evangeli.net tracten directament la vida de Jesús: ara els recuperem i els presentem al ritme, no del calendari litúrgic, sinó del fluir dels Misteris del Rosari.
El rosari, dit el roser en català medieval és una pregària tradicional catòlica que consisteix en la recitació de tres sèries d’oracions. Consagrat a la Verge Maria , mare de Jesús rep el seu nom del llatí eclesiàstic rosarium, que designa la garlanda de roses amb què són coronades les repesentacions de la Mare de Déu.
En el seu origen, el rosari és una forma de devoció mariana qui consisteix en la recitació de quinze desenes (o denes) d’avemaries, cadascuna d’elles precedides per un parenostre i seguides per un glòria, acompanyades d’altres oracions.
La recitació ajuda a meditar sobre tres sèries de «misteris» (de goig, de dolor i de glòria) lligats amb la vida de Maria i de Jesús. En la carta apostòlica «Rosarium Virginis Mariae» el papa Joan Pau II va recomanar afegir-hi una quarta sèrie, els misteris de llum; «l’Església ha reconegut sempre a aquesta pregària una eficàcia particular i ha confiat al seu rés coral, a la seva pràctica constant, les causes més difícils»
Les primeres mencions al rosari daten de l’any 800, va ser popularitzat per Sant Domènec i va declarar-se oficial després de la batalla de Lepant (on suposadament va intercedir la Verge després d’una pregària). Es va estendre en el cristianisme a partir de la recomanació de resar-lo per part del papa Pius V, el qual li va dedicar la festa del 7 d’octubre. El seu nom al·ludeix a la rosa, ja que cada cop que se li resa a Maria és com si se li oferís una flor.
Segons les tradicions de pregària, les desenes poder ser seguides per la recitació d’altres oracions o frases pietoses. Alguns catòlics reciten les pregàries de Fàtima, precedint o seguint el glòria. D’altres afegeixen la pregària de la medalla miraculosa, «Oh Maria, sens pecat concebuda…», el refrany del Ave de Fàtima («Ave, Ave, Ave Maria! Ave, Ave, Ave Maria!»), o altres pregàries.
Després del Salve Regina, molts catòlics afegeixen altres pregàries, de la pregària a sant Miquel (Sant Miquel arcàngel, defenseu-nos en la lluita…), pregàries per les intencions al papa, o altres recomanades pel papat. De vegades, es pot recitar a la fi la Lletania de la Mare de Déu.
Bloc de Pere Codina Gironella 