Paraula de Déu
Mateu 5,1-12
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
–Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel!
»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
»Feliços els humils: ells posseiran la terra!
»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
»Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!
»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui hem escoltat un anunci important. La primera lectura ens parlava d’un poble que busca camí. Tots busquem camí: doncs aquí el tenim; és el camí de Jesús que va de Betlem a la Pasqua, passant pel Calvari. És un camí paradoxal. Nosaltres no l’entenem. ”Feliços els pobres! I els qui pateixen!”. Ni pensar-ho!. I feliços ara ja? Això sí que no; si per cas a l’altre vida!
• Els homes ens hem defensat de les benaurances i en comptes d’elles hem inventat una moral, molt complicada, però més fàcil de complir. El Senyor ens parla d’ideals, de màxims, d’actituds del cor i nosaltres busquem els mínims, actes concrets, per poder dir que ja hem complert i quedar satisfets.
• I no és que Jesús beneeixi les coses com estan. No ens diu: “No us queixeu; els pobres ja rebran el premi a l’altra vida; no toqueu res!” D’aquesta manera tot seguiria igual i no precisament segons els plans de Déu.
• Jesús a les Benaurances constata que de fet el qui es sent pobre davant de Déu, el qui no és autosuficient, aquest s’obre a l’amor de Déu i a l’amor dels germans; i aquesta obertura, aquest sortir d’un tancament egoista, l’omple d’autèntica felicitat. Voleu alguns exemples?: -el qui està malalt i no es fa plànyer, més aviat anima i alegra els qui el cuiden / -l’encarregat que no vol fer injustícies i potser mai no pujarà a aquella empresa o potser s’està jugant el lloc de treball / -el metge o infermera que no té hora fixa per tal d’estar al costat del malalt que el necessita / -l’assistenta social d’un barri degradat que tothom respecta, perquè ella té els ulls i el cor nets / -i així en podríem posar molts…
• Tan de bo que descobrim que ser cristià és una font de joia autèntica, però sabent que aquesta joia no l’assolirem si anem mesurant gasivament la nostra entrega, sinó només si ens donem del tot a Déu a través dels altres.
• Feliços els qui es senten pecadors, perquè experimenten constantment l’amor i el perdó de Déu Pare!
Bloc de Pere Codina Gironella 