Paraula de Déu
Marc 5,1-20
Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs. Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell i digué cridant amb veu forta:
—Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!
És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!» Jesús li pregunta:
—Quin és el teu nom?
Ell li respon:
—El meu nom és “Legió”, perquè som molts.
I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d’aquell territori. Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica:
—Envia’ns als porcs, que hi entrarem.
Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l’aigua. Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs. Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori. Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell. Però Jesús no li ho va permetre, i li digué:
—Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.
Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava astorat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Reconèixer Jesús canvia la vida. El desig de ser alliberat empeny a apropar-se. Cal fer-ho, però… No n’hi ha prou amb el desig.
• Creure és el que fa possible l’experiència.
• No creure et deixa com aquells ciutadans que, tot i haver vist el que ha passat, queden plens de pors i s’estimen més continuar com estaven. Per què ha de venir ningú a destorbar la vida que tenim muntada?
• Qui, per haver cregut, ha estat alliberat/guarit, està disposat a tot, vol ser un dels cridats per estar amb Ell. Però vet aquí que Déu no sempre ens vol allà on ens agradaria ser-hi. Caldrà continuar creient per continuar fent experiència.
• Però sigui on sigui, sigui com sigui, mai més no podrem deixar de ser deixebles del Mestre.
Bloc de Pere Codina Gironella 