Paraula de Déu
Marc 6,14-29
L’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien:
– És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això té el poder d’obrar miracles.
D’altres deien:
– És Elies.
I d’altres:
– És un profeta, semblant als antics profetes.
Herodes, sentint tot això, deia:
– És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat.
En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat. Joan deia a Herodes:
– No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà.
Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat.
L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu natalici, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit i als personatges importants de Galilea. Durant el convit entrà la filla d’Herodies a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:
– Demana’m el que vulguis i t’ho donaré.
I li féu aquest jurament:
– Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne.
La noia va sortir i preguntà a la seva mare:
– Què haig de demanar?
Ella li respongué:
– El cap de Joan Baptista.
La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà:
– Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.
El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare.
Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’escena de la mort del Baptista és gairebé de pel•lícula d’intrigues, de passions inconfessables, com diu el tòpic, de gelosies, de sensualitat i de violència. És a dir, en una sala del Palau es concentra tota la força del mal i de la mentida, que és la gran “vitamina” de la maldat. Avui dia tindria llocs i escenaris potser diferents, però semblants protagonistes i un mateix desenllaç, és a dir, la mort del profeta.
• Criden l’atenció dos fragment de la narració de l’evangelista Marc. El primer: la lloança que Marc fa de l’opinió que Herodes tenia de Joan: el respectava, l’escoltava amb gust, es quedava perplex. I malgrat tot… I el segon: tot se’n va en orris quan la noia balla, i en una claudicació funesta el rei li promet que li ho donarà tot. Canvi total en una voluntat feble, perversa, que arriba a absolutitzar la passió per damunt de tot. Aquí ressona aquella expressió del mal esperit, al desert, quan proposa a Jesús: ”Tot això et donaré si ara m’adores…” Aquests absolutismes arrosseguen a la mort, al caos, a les injustícies totals.
• I davant d’aquesta estratègia de la maldat, només s’hi pot oposar la valentia i la convicció dels profetes. Els d’aquells temps i els d’ara. Joan: una persona d’una vida dura, d’una sola peça. L’amor a la seva missió (“preparar els camins del Senyor”) el manté ferm, contra tot i contra tots. Quan contemples la magnitud d’aquests testimonis, només se t’acut demanar a Déu: “Que el teu Esperit, Senyor, sostingui la meva flaquesa, la meva vida tan mancada de tremp…!”
Bloc de Pere Codina Gironella 