Refer l’esperança
Ara fa 51 anys que, amb motiu de l’ordenació de diaca arran d’uns exercicis fets a Montserrat, el P. Cassià Just, abans d’acomiadar-nos, ens va explicar una historieta que m’ha ajudat en molts moments de la meva vida. Hi havia un bon home que caminava per la selva, i de cop i volta es va trobar al davant un tigre que feia por de debò. Sense pensar-s’hi gaire, va fer mitja volta per anar per un altre camí, però, ai las!, una altra fera li va barrar el pas. Davant de tants perills es posà a córrer amb les feres al darrere i es trobà que l’única sortida possible era un penya-segat que tenia al davant. Abans de ser destrossat per les feres es va tirar al buit, amb la gran sort que es va poder agafar a una branca que sortia d’una pedra del penya-segat. Va respirar tranquil, però s’adonà que a l’arrel de la branca hi havia un ratolí que se l’estava menjant. En aquesta situació límit es va adonar que al costat de la branca hi havia una maduixera amb una maduixa… la va agafar, se la va posar a la boca i va trobar que era molt bona.
Quantes vegades aquesta historieta m’ha ajudat per aixecar-me quan havia caigut, per saber veure que no hi ha camins sense sortida ni postes de sol sense un nou matí, ni situacions límit que no tinguin una escletxa per continuar caminant. Quantes vegades m’ha ajudat per relativitzar les coses petites per acollir l’Absolut quan es presenta.
En definitiva, és aquella petita esperança de què ens parlava Charles Péguy: «La meva petita esperança és aquella que es lleva cada matí i ens dona el bon dia». I que no és un simple estat d’ànim, no és una qüestió de ser optimista o pessimista, sinó una actitud d’obertura a Déu que ens fa veure el present com un temps de «gràcia i de salvació».
En els moments que estem vivint, adolorits per la mort del nostre bisbe Francesc, voldria compartir aquesta vivència amb vosaltres per si ens pot ajudar a viure el present diocesà amb coratge, sense por, i obrir-nos al futur amb molta esperança pasqual. Adonant-nos que la vida es va pastant per la força salvadora de Déu.
És des d’aquesta esperança que hem de pregar per tenir aviat un nou bisbe. De ben segur que ell, quan sigui el moment, ens ajudarà a fer de la nostra Església un fogar d’esperança amb entranyes de fraternitat i amb regust d’Evangeli.
Mn. Lluís Suñer
Administrador diocesà
Bloc de Pere Codina Gironella 