Paraula de Déu
Marc 8,1-10
Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué:
–Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n’hi ha que han vingut de lluny.
Els deixebles li preguntaren:
–D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat?
Jesús els preguntà:
–Quants pans teniu?
Ells li respongueren:
–Set.
Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans, digué l’acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer. Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van recollir set paneres dels bocins que havien sobrat. Eren unes quatre mil persones.
Jesús els va acomiadar, va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n’anà a la regió de Dalmanuta.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús diu als deixebles: “Tinc compassió d’aquesta gent, fa tres dies que no es mouen d’aquí i no tenen res per menjar”. Els deixebles volen desentendre-se’n, que cadascú trobi menjar anant a les masies dels voltants.
• Aquest programa no és el que satisfà a Jesús. Jesús se sent responsable d’aquelles persones que fa tres dies estan amb ell, escoltant-lo, embadalides. Llavors pregunta als deixebles: “Quants pans teniu?” Jesús vol posar tot el que tenen, tot, a disposició de la gent, amb el risc de quedar-se ells mateixos sense menjar. Potser és aquest gest de generositat el que provoca un moviment solidari entre la gent per que tothom posi en comú allò que cadascú guardava per si de cas? O potser és la força de l’esperit de Jesús el que obra el prodigi? El resultat és que tots van menjar i encara recolliren set senalles de les sobres!
• Tot ha començat per la paraula de Jesús: “Tinc compassió d’aquesta gent…”. És una frase típica d’una mare que veu el patiment dels fills. I aquesta visió l’empeny a actuar, li dona imaginació, intuïció del que es podria fer i, finalment, sorprèn a tothom amb la solució original inventada. Solució sortida d’aquell cor matern, inquiet.
• D’on treu Jesús aquesta delicadesa, aquesta finesa de cor, que el porta sempre a compadir-se dels pobres, dels malalts, dels exclosos? No oblidem que Jesús és fill de Maria. Mare i fill s’assemblen. No oblidem que Maria és la que ha format el caràcter del petit Jesús, l’ha modelat sensible, compassiu, solidari, semblant al seu caràcter de mare.
• Precisament avui celebrem la festa de la Verge de Lourdes. Celebrem la Mare que reconforta els fills malalts i desperta la fe dels qui se l’hi acosten. És ella la que ha educat el petit Jesús de Nazaret. Però també és ella la que ha escollit la petita Bernardeta per mostrar al món la compassió de la Mare per totes les angoixes dels homes i dones, pels odis i les incomprensions de les nacions, que conduiran a desastres mundials.
• La petita pastora en moltes coses es semblant a Maria: Bernardeta, senzilla i pobra; Bernardeta, la que s’amaga al convent de Nevers per dur una vida oculta, tan oculta que les mateixes germanes de la comunitat la consideren una inútil, mentre que ella patia en silenci la seva malaltia i estima tothom tant com podia, com ajudant d’infermeria. Bernardeta amb la seva infantesa espiritual, semblant a la petita Teresa de Lisieux: “jo soc com una escombra”, deia,” que el Senyor va a buscar quan en té necessitat i desprès l’oblida darrera una porta… fins que la torna a necessitar”.
• Que Maria i Bernardeta ens afaiçonin el cor semblants a Jesús. Mare, posa’m amb el teu fill.
Bloc de Pere Codina Gironella 