
Paraula de Déu
Mateu 5,17-37
Jesús va dir als seus deixebles:
»No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.
»Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
»Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
»Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal.
»Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern.
»Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
»Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.
»Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.
»Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos.
»També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.
»Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
»També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.
»Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús es dirigeix als seus deixebles entre els que mi trobo jo avui. Jesús els hi diu tres vegades: “ja sabeu que…”, per tant, el Senyor sap que els seus deixebles “no parteixen de zero” doctrinalment parlant. Ells (i potser també jo) corren el perill de quedar-se en el messianisme material, en el messianisme fonamentat en la llei de la recompensa per complir els “titulars” del Decàleg.
• Els deixebles han escoltat la Proclama del Regne del Cel, acaben de ser identificats amb “sal de la terra”, “llum del món” i convidats a compartir aquesta sal i aquesta llum per a que “la gent” glorifiquin el Pare del cel. I aquí, la bona intenció ja es pot començar a afeblir: He de ser bo, bona, coherent, no per a lluïment personal o per “guanyar-me el cel” sinó per a ser transmissor, portador de la llibertat per a elegir entre: el bé o el mal, el que construeix un Regne que és per a tothom o la meva cabaneta mística, entre el “magis” o la grisor d’una vida que, potser no és dolenta, però no fa tot el bé que pot, començant per les coses petites del dia a dia.
• Jo dic: no mato, no robo, no cometo adulteri, no venc la meva integritat i dignitat pel poder, el prestigi…, no sóc racista. Jesús ens convida a filar prim. Es pot matar amb el silenci còmplice, amb una mirada, amb murmuracions (“La murmuració mata” -ens recorda el papa Francesc). Es pot robar el temps de les persones, la seva dignitat, explotar l’altre. “Jo no judico”, però en el meu interior puc condemnar. “No em prostitueixo”, però em puc vendre per guanyar prestigi, mentir per pujar en la valoració social, laboral, religiosa…
• Examino el meu cor (que Déu ja coneix) i demano gràcia per bategar amb el cor de Jesús per mirar com Ell mira, parlar com Ell parla, callar com Ell calla, fer com Ell fa.