
Paraula de Déu
Marc 8,22-26
Jesús i els seus deixebles arribaren a Betsaida. Allà li portaren un cec i li demanaven que el toqués. Jesús agafà el cec per la mà i se l’endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà:
–Veus alguna cosa?
El cec va alçar els ulls i deia:
–Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen.
Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa. Jesús el va enviar a casa seva i li digué:
–No entris al poble.
.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La curació d’aquesta ceguera va tenir dues etapes. Potser l’invident es pensava que hi veuria de cop: Però la realitat és que, en la primera acció de Jesús sobre els seus ulls, va passar de negror absoluta a una llum confusa, que va expressar que la gent li semblava com arbres. La segona fase va ser decisiva, fins i tot hi veia de lluny i d’una forma excel·lent.
• Ens podríem preguntar el perquè Jesús ho va fer així amb aquella persona. Els evangelis ens parlen d’altres curacions més instantànies. Si Jesús aquesta vegada va realitzar el signe en dos fases, no va ser perquè Ell anés distribuint energies a terminis, sinó per atenció, i fins delicadesa, amb aquell cec. Un pas primer més general, la llum, i un segon pas més concret i detallista fins i tot de lluny.
• El Senyor sap el que ens convé. Hi ha qui voldria d’una tongada tenir-ho tot clar. Massa pressa, amic meu. A la vida, i no diguem a la vida de fe, generalment es van donant passos, val més veure figures d’arbres que no pas restar absolutament invidents. No tanta ànsia de tenir-ho tot clar.
• Aquell cec no es va molestar contra Jesús, ni va protestar, entre la primera i la segona part de la seva curació. Potser algú, molt neguitós, haguera marxat tot protestant. Li va explicar a Jesús de forma senzilla, i el Senyor va fer la resta. Podríem avui veure quins son els arbres que ens sembla veure i quina és la confiança que tenim en Jesús, per anar-hi veient cada vegada més clar