La Catedral De Girona
Recordo de quan era jove que entrar a la catedral em feia una mica de por, aquella massa de pedra gris fosc i la poca llum que hi entrava pels vitralls em feia respecte.
Sempre que hi penso desdibuixo una imatge enorme, aclaparadora i impressionant que abraça aquell primer record que en tinc.
I en el mateix sentit en parla Josep Pla de la seva primera visita al temple, en va quedar sorprès i la defineix com “aquella mole de pedra sagrada».
Certament als dos ens va quedar gravat en el record de la primera visita una sensació de domini i de força.
Fer la visita a la catedral és entrar en un laberint de pedra, per mes vegades que hi entri sempre sento aquella opressió d’una geometria molt ben calculada, d’una petitesa per les dimensions de la nau, d’una duresa marcada per la situació geogràfica, d’un mateix color blancgrisos de pedra àrida, lleugerament tocat de venes blaves, en definitiva del color de la Seu.
Certament que recordar i ara reviure la visita a la catedral, aquesta mole de pedra sagrada, em reafirma en la sensacio de força, de coratge i de una pau interior.
Parlar de la catedral suposava evocar la imatge d’aquell laberint basardós de pedra, i resultava tant desafiant que sovint, a la nit, somniava amb angoixa la incapacitat d’evadir-me d’aquella presencia, sense deixar d’estar tancat dins la mole de pedra.
Encara ara, estant a la Catedral continuo amb la impressió de domini que em feu el primer dia, les seves magestuoses proporcions, una alçada desafiadora, insolentment vertical i massíssa, sense passar per alt que la seva ubicació, dalt del turó més alt de la ciutat, ajuda a conservar aquesta posició de poder, i d’autoritat.
Tal com diu Josep Pla ”Davant de la virilitat dels seus murs i contraforts, tot queda com aclaparat: els teulats de la ciutat, el paisatge tan dolç de la Girona fluvial, les frondoses arbòries, les llunyanies. Tot queda petit i destenyit.”
La ruptura en les proporcions, no en tinc cap dubte, constitueixen el centre mateix de l’impacte que em fa la catedral.
Però si ens acostem a la Catedral per la porta de diari, a excepció de grans esdeveniments on s’usa la porta principal, la porta dels apòstols situada a la plaça de la Catedral, trobem una portalada que no podem menysprear, personalment crec que la seva importància ha quedat relegada a una façana principal colossal, però en canvi té molt per explicar.
També Pla en parla: “Aquesta façana em deixa fred”, aquesta expressió d’en Pla em recorda el que ell diu de l’escalinata principal i monumental, ”La mateixa escalonada monumental no m’ha produït mai, mes que una impressió d’aparatositat superficial”.
Dita escalinate es l’única portalada exterior gòtica que té la catedral.
Així mateix en dita portalada l’acompanyen una importan grup de imatges escultòriques de pedre com: Sant Pere i Sant Pau, del mestre Josep Maria Bohigas 1962, la Mare de Déu amb el Nen de Jaume Busquets 1962, St Josep d’Antoni Casamor 1961, Sant Jaume d’Antoni Casamor 1961, Sant Joan Evangelista Sant Narcis els dos de Domènec Fita 1960, imatge que representa la Fe, la Caritat i l’Esperança totes tres de Pere Costa 1733. Certament que mai tant hagi pogut pasar desaperçebut i sols ens quedem amb l’matge de la magestuosa escalinata.
Des de la plaça estant i aixecant els ulls, continua la visió gegantina d’una massa de pedra que em cau als peus. La seva voluptuositat contribueix a empetitir la portalada lateral.
Contemplant la Catedral des de la plaça, davant la porta dels Apostols, ha on sols i podem contemplar les fornícules sense imatges dels apòstols que en les seves mènsulas a cada una podem veure : mènsule amb dos personatges amb llibres, unes altres amb un angel músic i guerrer, altre amb cargols afrontats en fulles i l’ultima la mènsula amb home lluitant amb un mostre. En els anys 1877 si podia contemplar dins les fornicules els dotze apòstols, anys mes tard varen desaparèixeren.
La reforma que es reconstrui al segle XX per Guillem Morei( Arquivoltes moderenes, fornicula,mensula i raspatller que imita finestrals).
La vista ens porta a admirar l’entorn i observem que el mur de la catedral hi té enganxat, fent cantonada, l’edifici del Palau Episcopal, ara Museu d’Art, on fins no fa gaires anys s’hi trobava la cúria, hi recordo una visita personal amb el Bisbe Jaume Camprodon.
En fi, avui, en el moment que faig aquest escrit per la guia, la Catedral es molt més per mi que tot el que explicat fins ara.
Els vitralls avui deixen passar una suau llum que entra banyant el temple, just la llum perfecte per recordar-te que estàs visitant un espai concebut per l’espiritualitat i les cel•lebrecions religioses, i que ens acompanya a meditar, reflexionar i contemplar aquesta gran mole sacra.
Fa uns anys que col•laboro amb el Bisbat i concretament amb el Bisbe Francesc Pardo, això m’ha permès acompanyar-lo en dates rellevants eclesiasticament, una gran sort, i són aquestes visites que m’han obert els ulls, més encara, per a gaudir de la gran oportunitat d’estar en un lloc on hi trobo la pregaria i la pau que necessito i deixa empremta en el meu interior.
Donem gràcies a Deu, per descubrir “aquesta gran mole de pedra sagrada”.
Fixem-nos que inconscientment, el primer que fem al entrar a la catedral es parlar en veu baixa, signe de respecte i alhora una necessitat de silenci que ens evoca a la contemplació.
També, no cal enganyar-nos, la Seu de Girona pot semblar i té un altre destí d’una transcendència social -terrenal- molt mes acusada que li dóna caràcter i marca capitalitat.
I és que ens permet de forma excepcional gaudir de l’arquitectura i de l’art romànic, gòtic i barroc en una mateixa visita i poder contemplar una peça única i la més important del Museu, El Tapís de la Creació, un meravellós tapís brodat romànic.
Acabo com no podria ser d’altre manera amb agraïments especials per els companys i amics Ramon i Toni, ells son els historiadors que amb han fet possible aquesta guia pedagògica, un projecta que teniem pendent per fer-lo realitat.
Mentres fèiem camí per portar a terme aquesta guia, ens a deixat un amic qui era el puntal d’aquest projecta, en Xavier Fàbregas, a ell volem dedicar aquest llibre. Xavier estas sempre amb nosaltres !!
Que aquesta visita que avui feu, a un bé comú, a un monument històric extraordinari, també serveixi per vosaltres l’imatge de pedra sagrada, lloc per venerar, bressol i fonament espiritual i de pregària.
Bloc de Pere Codina Gironella 