Paraula de Déu
Marc 8, 27-33
Jesús, amb els seus deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava:
– Qui diu la gent que sóc jo?
Ells li respongueren:
– Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, algun dels profetes.
Llavors els preguntà:
– I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon:
– Tu ets el Messies.
Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. Llavors començà a instruir-los dient:
– Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.
I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li:
– Vés-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’Evangeli de Marc conté tres anuncis de la passió de Jesús. A cadascun d’ells segueix una controvèrsia amb els seus deixebles on Jesús es mostra molt dur amb ells per la seva incomprensió. El text d’avui és el primer d’aquets anuncis i la primera controvèrsia subsegüent amb els deixebles, en aquest cas amb Pere. Podríem veure l’evolució dels pensaments de Pere i de Jesús en el text.
• PERE. Davant la pregunta de Jesús (“¿Qui diu la gent que soc jo”?), Pere ja intueix que està davant d’algú que és més gran que un profeta. Per això s’atreveix a nomenar-lo “Crist”, això és, “Salvador”, “Messies esperat”. Ho fa d’una manera apassionada, precipitada, tal com és Pere mateix. Podríem dir que la seva afirmació, essent correcte, s’anticipa al que ella mateix anuncia. Pere diu veritat i, amb tot, encara no sap el que diu. Possiblement percep Jesús com un salvador i alliberador sòcio-polític. Per això reacciona amb enuig i s’atreveix a corregir Jesús quan aquest anuncia la seva creu i la seva mort: no és possible que l’alliberador del poble parteixi d’aquesta manera i acabi a la creu; al contrari, d’ell s’espera que sigui un Crist triomfant… Per això el segueixen!
• JESÚS. En fer la pregunta esmentada, Ell mateix també intueix que la seva missió, vocació i essència va més enllà que la d’un profeta. Des del baptisme s’ha anat experimentant a sí mateix com “Fill estimat de Déu”. I malgrat aquesta intuïció, quan es posa a conversar amb el grup de deixebles s’autoanomena a sí mateix simplement com a “fill d’home”. No s’atreveix encara a descobrir del tot en públic el Misteri que l’habita. Això ho podrà fer quan la seva missió sigui consumada. I cada vegada veu amb més claredat que aquesta consumació passa per la creu. Així ho anuncia: només quan hagi lliurat del tot la vida es podrà reconèixer la meva identitat més pregona (Crist). Per això reacciona davant la reprensió de Pere i el reprèn amb duresa: Pere, encara no has entès que el veritable Crist és aquell que dona la seva vida pel món! Això és el que el Pare vol de mi i no el que tu m’estàs insinuant i demanant.
• No podem oblidat que l’Evangeli de Marc s’adreça a una comunitat triomfalista, que vol arribar a la plenitud sense passar per la creu. El Jesús de Marc constantment els corregeix i els ensinistra.
Bloc de Pere Codina Gironella 