PARAULA DE DÉUDivendres 17 Febrer 2023

Paraula de Déu

Marc 8, 34 – 9, 1

Jesús va cridar la gent i els seus deixebles i els digué:
– Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà. Què en treu l’home de guanyar tot el món si perd la vida? Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules davant aquesta generació adúltera i pecadora, també el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare.
I afegia:
– Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Acabàvem el comentari de l’Evangeli d’ahir – del qual el d’avui és continuació – dient que el Jesús de Marc està constantment ensinistrant a una comunitat cristiana que es creu ja a la glòria i que sistemàticament vol eludir la creu que comporta el seguiment de Jesús. Les paraules de l’Evangeli d’avui són ben clares al respecte: cal negar-se a sí mateix, cal prendre la creu, cal perdre la vida…

• Potser avui els cristians som més conscients de la dimensió crucificant que porta el nostre seguiment de Jesús; potser el que més ens costa avui és seguir al Jesús que va a la creu amb alegria. Sense treure ferro a les dures paraules de Jesús, crec que les podem re-interpretar en el nostre context:

• a) “negar-se a un mateix”. De fet Jesús no vol el nostre anorreament sinó la plenitud de la nostra vida. Certament per encaminar-se vers aquesta plenitud cal “renunciar a l’ego” car viure des del nostre ego no ens mena vers la plenitud sinó vers la infelicitat.

• b) “perdre la vida”. Jesús no desitja que la nostra vida sigui perduda sinó plena. Ara be, aquesta plenitud es va assolint no a base de retenir, de conquerir, de dominar… sinó de desprendre’s, d’entregar, d’oferir-se

• c) “prengui la seva creu”. Jesús no desitja que siguem masoquistes sinó persones plenes de vida. Però això no s’assoleix a base d’eludir reptes i conflictes sinó a base d’assumir-los; no a base d’anar a favor del corrent, dient amén a tot, sinó a base de navegar contra el corrent cultural, quan aquest és causa de mort i de fet mata la vida estimada per Déu de tantes persones.