Paraula de Déu
Marc 9,2-13
Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
–Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
–Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».
Després preguntaven a Jesús:
–Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?
Jesús els respongué:
–És cert que Elies havia de venir primer a renovar-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja va venir, i que el van tractar com van voler, tal com d’ell diu l’Escriptura.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Una mena de «tràiler» de la Pasqua
• El deixeble acaba de rebre l’ensenyament de la creu, companya inseparable del «camí» a Jerusalem. És important que enmig «d’aquest mateix» camí sàpiga veure la «transfiguració». Al cor de la vida, carregada d’incerteses i de creu, el deixeble es convidat a veure-hi, tota la llum de la resurrecció.
• Enmig de la vida quotidiana, tres deixebles, els amics més íntims, són convocats a una muntanya alta. Allí, en la carn humana de l’amic Jesús, amb qui han compartit tantes coses de la vida… se’ls farà evident tota la pregonesa del Fill de Déu.
• Es un relat anàleg al del Baptisme, una «epifania». Per a la sensibilitat dels antics la solitud i la immensitat de la «muntanya» són lloc de la «revelació», on els ulls s’aclareixen, on la vulgaritat de les coses de cada dia apareix completament nova, brillant, transfigurada. On hom rep el do de veure la història i les persones amb la mirada de Déu.
• El relat és com una «aparició pasqual» abans d’hora. Que quedi clar —quan comença el camí de Jerusalem— que «Aquest és el Fill», no un altre. Que el Crist és «aquest» i no el que Pere pensava fa uns moments. No el qui se situa «per damunt», sinó el qui es situa «al costat».
• I nosaltres embadalits demanem a l’Esperit Sant que ens faci escoltar: «Aquest és el meu Fill estimat».
Bloc de Pere Codina Gironella 