ESCRIT DEL BLOCDiumenge 19 Febrer 2023

«El sacrament de la Unció dels malalts és un sacrament de vida»

El jesuïta Ramon Ribas va impartir una conferència telemàtica sobre el sacrament de ‘La Unció dels malalts’ organitzada per la Delegació de Pastoral de la Salut del bisbat de Lleida. Ribas va explicar que el sacrament de la Unció dels malalts «no és un sacrament de mort perquè tots els sagraments són de vida i de vida plena». I va destacar que «encara hi ha gent que té por de demanar aquest sacrament pels seus familiars perquè té por que s’impressionin». Ribas va explicar que de forma errònia «s’espera que la persona estigui inconscient i d’aquesta manera es perd el sentit del sacrament». Per això va destacar que «el sentit del sacrament de la Unció és donar-te la força per viure plenament el temps o de vellesa».

En la mateixa línia va afegir que el Concili Vaticà II va restaurar el sentit original d’aquest sacrament «posant en relleu l’ajuda de Crist i de l’Església per l’etapa de la malaltia i de la vellesa». Va explicar que un sacrament «és un signe sensible i eficaç de la Gràcia de Déu instituït per Jesús». «Aquest signe ha de parlar per si mateix, ningú ha d’explicar que evoca el sacrament». I en la mateixa línia va destacar que en l’administració del sacrament «hem de cuidar molt la transparència del signe perquè tothom l’entengui correctament».

El jesuïta va destacar que els sagraments evoquen, convoquen i provoquen. «La comunitat cristiana en el sacrament de la unció evoca a la compassió de Jesús amb els malalts, se sent convocada entorn del malalt per pregar amb ell, consolar-lo, demana la seva salut, ungir-lo amb l’oli en nom de Jesús, i en aquell moment podem dir que el centre de l’Església és el malalt».

Va recordar que sant Jaume deia que «ungeixin al malalt amb oli en nom del Senyor i prenguin per ell, la pregària de la fe salvarà al malalt i el posarà bo i li seran perdonats els pecats». Va afegir que «en l’oli beneit pel bisbe es fa visible Jesús i la seva compassió pels malalts». «L’oli és el signe sensible i eficaç en el sacrament de la unció», va dir.

Ribas va dir que des d’antic l’Església ha brillat per l’atenció als malalts, i els malalts que ningú volia atendre. I en aquest sentit va destacar que els ordes religiosos dedicats a l’atenció als malalts. Va afegir la importància dels gestos en el ritual de la Unció que «hem de cuidar com per exemple la pregària amb la comunitat sobre el malalt». «Diu sant Jaume que el perdó està mediatitzat per la pregària perquè és la pregària de la comunitat la que salvarà al malalt, que vol dir que li perdona els pecats i fa que recuperi la fe amb Déu».

En aquest ritual també es llegeix un text de la Sagrada Escriptura i Ribas va demanar que «s’esculli un text que parli al malalt en aquestes circumstàncies i l’ajudi a viure el consol de Jesús». «Amb relació al comentari de la Sagrada Escriptura cal que sigui breu i si pot ser participat pels assistents». A continuació, va explicar el signe de la imposició de mans «que representa a Jesús que s’entendreix amb el seu fill malalt». I per acabar el ritual «tenim el rés del Parenostre que ens posa en comunió amb tota l’església universal», va dir.

sacraments, Unció dels malalts, Ramon Ribas, Lleida, Vida Religiosa, Espiritualitat

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: