Paraula de Déu
Mateu 5,38-48
Jesús va dir als seus deixebles:
»Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent.
»Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya’l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
»Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però no estimis els enemics.
»Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?
»Sigueu bons del tot com ho és el vostre Pare celestial.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La no violència activa, la justícia “a fons perdut”
• El gran rei legislador Hammurabi de Babilònia (1792-1750 aC), davant la llei de la selva i de la desproporció en les venjances, donà un gran pas en la civilització quan les limità a l’ ”ull per ull…” (m’has tret un ull, no et puc matar, la meva venjança ha de ser anàloga). Israel ho va recollir en la Llei. I tant de bo fos ja la moneda de canvi en les nostres civilitzacions… després de 40 segles!
• Tanmateix, el Regne de Jesús “desborda la llei de l’equiparació…”!
• Que el teu cor sigui tant de Déu… que ja no puguis ser ofès, ni danyat.
• Que, tot hi veient la misèria del teu perseguidor, el teu esperit visqui en la serenor del Regne on ja res no et pot ferir.
• És la “pobresa d’esperit” que cantava la primera benaurança.
• I tanmateix, des d’aquesta pau, les paraules de Jesús són una provocació. Tracten de sacsejar, de protestar simbòlicament contra el cercle de la violència. Presentar l’altra galta, anticipar-se amb l’amabilitat, guardar-se tota agressivitat, caminar el doble…, són una actitud no-violenta que desconcerta i desarma.
• I nosaltres diem: ah, però si Jesús és així! Si al nostre entorn hi ha persones que són així! Si, potser jo mateix (qui ho havia de dir) a vegades soc així!
• I afegim: el Regne de Déu ens ha arribat!
Bloc de Pere Codina Gironella 