2-3HISTORIA DE SALVACION
Etapes de la història de la salvació.
Preparació de el Poble de Déu: des del principi Déu ha volgut la salvació de tots els homes. desgraciadament l’home des dels seus orígens, va rebutjar és amistat divina, separant-se així de Déu, enemistant amb el seu semblant i trastornant la seva relació i domini amb la natura; sense embrague Déu no va abandonar a la humanitat caiguda en el pecat.
Déu comença per escollir a un poble.
Déu va triar als patriarques per que volia formar un poble, desitjant la reagrupació dels homes dividits pel pecat. Va escollir a Abraham, Isaac i Jacob, ells són els portadors de les promeses de descendència, de la terra i de la benedicció a tots els pobles, a través dels patriarques exemples i models de fe, esperança i obediència.
Un poble que s’allibera i es forma.
Els descendents dels patriarques de establir a Egipte, van patir en aquest lloc l’opressió i l’esclavitud de mans de el faraó; llavors el poble d’Israel clamo al Senyor, i Ell els llibre traient-los de l’esclavitud. En (Èxode 2: 23-25) Va esdevenir que després de molts dies va morir, el rei d’Egipte i els fills d’Israel gemegaven a causa de la servitud, i van clamar; i va pujar a Déu el clam d’ells amb motius de la seva servitud. I va sentir Déu el gemec d’ells, i es va acordar del seu pacte amb Abraham, Isaac i Jacob. I va mirar Déu als fills d’Israel, i els va reconèixer Déu. Va ser Moisès l’elegit per Déu per ser el guia i dur a terme aquesta emprenedora salvació.
Van sortir de la terra i van marxar pel desert, rebel·lant-se contra el Déu que els havia tret d’aquesta esclavitud; però Ell, els perdono cuidant-los i proveint del necessari: pa i aigua; doncs ells al desert van pactar una aliança amb el Senyor; i així quedo constituït i format el poble de Déu.
Un poble que viu sota l’aliança.
Sota el mandat de Josué, a l’conquerir la terra de Canaan; es van establir allà. Hi va haver moments de fidelitat al Senyor, però a poc a poc les amonestacions dels profetes es van anar separant de Déu; oblidant l’aliança que havien pactat. Els que tenien el poder explotaven els febles; mal feien servir les institucions religioses per a la seva seguretat, això va fer que Déu els rebutgés amb la destrucció dels regnes d’Israel i de Judà. l’exili va ser el càstig de la ruptura de l’aliança.
Un poble sota l’esperança de la nova aliança.
El càstig de l’exili no és la ultima paraula de el Senyor, novament els mostra la seva misericòrdia, regresandoles les terres que havien perdut, i donant-los una nova esperança d’una aliança; que aquesta vegada es convertiria en una purificació; el poble de l’exili comença a reflexionar amb l’ajuda de persones i reconeixen el seu error i es converteixen el Senyor.
El profetes sorgeixen com a grans figures com a signe d’aliança entre Déu i el poble; són cridats pel Senyor per ser la seva veu entre el poble, la seva acció era recordar als el poble el pacte de l’aliança, i refermar l’esperança en el Messies i en el seu Regne.
Un poble sota la nova aliança.
Déu va enviar al seu fill quan va arribar la plenitud dels temps; en Jesús es compleixen totes les promeses de l’antic testament, en Ell arriba a la seva plenitud tota la història de la salvació.
Amb la seva presència i manifestació, amb les seves obres i les seves paraules, signes, miracles, amb la seva gloriosa mort i victoriosa resurrecció, i el va enviar de l’Esperit de veritat; fa present el Regne de Déu, ens revela la misericòrdia de Déu; realitza la reagrupa els homes dispersos que aquesta dividits pel pecat, formant el nou poble de Déu, segellats amb la seva sang.
Donant a la humanitat a través del seu sacrifici vida eterna i en abundància perquè puguem veure i saber que el Regne de Déu és obert per a tot aquell que vulgui rebre-ho en el seu cor.
Bloc de Pere Codina Gironella 