Quan t’agafa la mania de les paraules, no et pots estar, llegiu escoltar quelcom, de fer-hi reflexions i suposicions, Treurem conseqüències més o menys sense altres, de aplicar-les a les situacions que vius en aquell moment. A mi m’ha vingut aquesta sèrie, i més d’una vegada, empassar del fred a la calor, o de la calor el fred, en Emprar els mots desar i endreçar, Dos mots que, ni per l’etimologia, ni pel significat, Volen dir la mateixa cosa: després d’un història més o menys accidentada, com les de tots els mots, la paraula endreçar arribat a significar posar amb un ordre, disposar Ho arranjar bé, mentres que s’ha s’ha significa posar el lloc segur, (alguna cosa) per tal De tenir-la guardada mentre son no se nada servir.
Com exemple simple, podríem recordar que ens hem la roba l’estiu, quan l’hivern s’acosta, i que deixem la roba d’hivern quan comença la calor. La reflexió m’ha provocat que també podem desar persones i, en cristià, podem desar Deu.
Ho fem així, quan Deu I les persones només ens serveixen com les coses.
Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los. I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”. Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona, i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits ……..
Els meus ulls ja no saben sinó
contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
per rials de Sinera !
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius.Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir.I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Salvador Espriu
Lee todas las entradas de LA VIDA EN UN BLOC