Paraula de Déu
Lluc 5,27-32
Jesús va veure un publicà que es deia Leví, assegut al lloc de recaptació d’impostos, i li digué:
–Segueix-me.
Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo.
Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. Els fariseus i els seus mestres de la Llei ho retreien als deixebles de Jesús i els deien:
–Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?
Jesús els respongué:
–El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús estima i estima fins a l’extrem.
• Això el fa radicalment lliure i valent.
• No vol quedar bé amb tothom i fa accions que són profundament alliberadores per a alguns, i radicalment escandaloses per a d’altres.
• Oi que a tu i a mi ens costa molt ser valents i lliures? Oi que sovint claudiquem dels principis per tal de quedar bé amb tothom?
• Teòricament veiem les coses suficientment clares i estem carregats de bons desigs. Però la por al què diran ens juga, sovint, males passades.
• Jesús es relaciona amb qui de veritat el necessita, encara que això resulti escandalós per a alguns.
• No és cert que massa sovint rebutgem aquells que ens necessiten perquè, de fet, ens incomoden, i anem a trobar aquells que no ens necessiten tant, però amb els que ens hi trobem més a gust?
• Quan convé estar amb uns o amb els altres?
• Demanem-li a Jesús el do de la llibertat i lucidesa d’aquell qui estima sense mesura.
Bloc de Pere Codina Gironella 