Avui faig 80 anys.
Fer anys és acumular experiència i moments feliços. Tot el que s’allunyi d’això ho hauríem d’entendre com una pèrdua de temps. En la mesura que aconseguim ser conscients d’això, podem aprendre aquelles assignatures pendents que la vida ens va oferint. Així, doncs, per tal d’aprofitar plenament els ensenyaments de la vida, cal que els nostres dies se succeeixin amb estones de plena consciència, cosa que vol dir centrament en el present.
Podem, també, fer anys sense viure la vida, sense aprofitar les lliçons que dia a dia se’ns posen al davant, perquè la nostra ment està perduda en incursions en el passat, revisant constantment la intenció dels nostres actes, o bé amb previsions de futur, augmentant d’una manera insòlita la nostra col·lecció particular de pors.
Si tenim en compte que la vida ens exigeix elegir constantment entre diverses opcions, ens adonarem que cada moment de la nostra vida requereix una tria que va redireccionant el nostre camí vers la felicitat o la infelicitat. La nostra felicitat depèn de l’encert de cada tria i, per això, és molt important que eduquem la nostra ment, perquè no interfereixi en les nostres eleccions.
Quan la ment no viu el mateix moment que el cos, és a dir, quan la ment no viu el present (recordem que el cos sempre viu el present), fem les nostres tries quotidianes com si portéssim unes ulleres mal graduades, sense veure la realitat tal com és. Aquest fet pot distorsionar en gran mesura el decurs de la nostra vida i ens pot desviar del camí correcte.
Podríem dir que només podem ser feliços, que només vivim plenament, en els moments en què la ment i el cos viuen junts el present. Sovint, però, quan fem una llambregada al nostre passat i intentem sumar tots els moments viscuts d’aquesta manera, ens adonem que el resultat és molt minso, que hi ha molts més moments de dissociació que d’unitat. Això, pot explicar el nivell d’infelicitat i d’insatisfacció de la nostra societat, tot i comptar amb els elements materials necessaris per ser immensament feliços.
Cal que ens proposem fer anys des de la tossuderia d’anar-los omplint de moments feliços, eliminant en la mesura que ens sigui possible les distorsions produïdes per la ment. Per aconseguir-ho, cal no perdre de vista que el cos és el nostre gran referent. En la mesura que centrem la nostra ment i la nostra atenció en una part del nostre cos, haurem aconseguit la unitat personal necessària per caminar amb pas ferm pel camí de la vida, en la seguretat que les nostres eleccions constants no estan distorsionades per res.
El centrament en la pròpia respiració és una de les eines de creixement més eficaces. Si de tant en tant, aturem la nostra activitat i centrem la nostra atenció en l’aire que entra i surt dels pulmons, anem educant la nostra ment perquè arribi a ser la companya fidel del nostre cos, que és la tasca que li pertoca.
Gràcies pares per donarme la vida, per ensenyarme a estimar i perdonar i sobre tot per recordar que la vida te un fi i un nou inici, que cal estar preperat perquè el Pare t’ho obri els braços per entrar a la seva casa.
Bloc de Pere Codina Gironella 