Paraula de Déu
Mateu 4,1-11
L’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. El temptador se li acostà i li digué:
–Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.
Però ell li va respondre:
–L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple i li diu:
–Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
Jesús li contestà:
–També diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
Després el diable se l’enduu dalt d’una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu:
–Et donaré tot això si et prosternes i m’adores.
Li diu Jesús:
–Vés-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.
Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús era al desert, havia passat 40 dies i 40 nits dejunant, després de l’experiència tan bella del baptisme. Sense res, ple de solituds i d’aquell tu ets el meu fill estimat, buscant el projecte de Déu en la seva vida. Fou llavors quan el temptador es presentà amb tres situacions, que nosaltres hem anat experimentant també al llarg de la vida: la temptació del poder, la necessitat d’evitar el dolor, la pertinença del nostre cor.
• El dimoni posa a prova la identitat de Jesús, allò que ell sentia profundament per dintre: Si ets el Fill de Déu converteix en pans aquestes pedres, el poder de transformar les coses i les persones en profit propi. I Jesús diu: una vida no necessita sols pa, hi ha un altre aliment, les paraules de Déu. En fa ressò Simone Weil en dir: “que hi ha crueltats que atempten contra la vida de l’home sense atemptar contra el seu cos. Són les que priven l’home de cert aliment necessari per a la vida de l’ànima.”
• El diable repeteix l’oferiment: si ets fill de Déu, tira’t i que Déu et salvi del dolor de les caigudes i de la vida! I Jesús respon que en la nostra relació amb el Senyor no el podem posar a prova. Tot en la vida hi té el seu lloc, els terrenys plans i els costeruts que anem travessant en la nostra relació amb el món. I el diable hi torna: mira el món, tot podrà ser teu, la possessió, si t’agenolles i em reconeixes, t’ho dono tot a canvi del teu cor i Jesús respon les paraules de l’Escriptura: adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol. La pertinença del cor: per a qui, per a què?
• Voldríem que el nostre cor, Senyor, pertanyés al teu projecte per la humanitat, i ens agradaria caminar sota aquest estel, bastint una vida, de filiació i fraternitat, sense estalviar-nos les pedres, guiats per la teva saviesa, i experimentant de tant en tant, la pau de Jesús, quan el diable marxa i els àngels es fan presents, potser també enmig del desert.
Bloc de Pere Codina Gironella 