
Paraula de Déu
Mateu 6, 7-15
Jesús va dir als seus deixebles:
Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.
Vosaltres, pregueu així:
Pare nostre del cel,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne,
que es faci la teva voluntat
aquí a la terra com es fa en el cel.
Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia;
perdona les nostres ofenses,
així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen;
no permetis que caiguem en la temptació,
i allibera’ns del mal.
Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• ELS DESIGS DEL COR DE JESÚS, LA SEVA PREGÀRIA…!
• Per això l’ensenyà als seus:
• + Pare, Mare: braços oberts, gestació amorosa, infantament amb dolor i goig, cor tendre, generador, estimulant, que llança a la creativitat… que fa créixer. Rere nostre, en el més profund, hi ha Pare/Mare, creador, generador, acollidor, cor tendre.
• + Nostre. Per Jesús, no és Pare d’un fillet únic, individualista… Un Déu que contenta el cor esquifit. Ben altrament, un Pare cap de casa gran, d’una gran fillada, que estima cada fill pel seu nom, que gaudeix veient que la germanor i la justícia brollen entre els fills iguals i units.
• + Del cel. No un “Déu” ídol a la nostra disposició, per al nostre consum, per treure les penes, per donar consol i “pessigolles” al cor. No d’aquest món petit i esquifit, preocupat de foteses, no el Déu dels càlculs escarransits. El Déu de la gratuïtat, de la Utopia, del Regne… Un Déu que fa créixer, que no tanca les possibilitats, sinó que llança lluny fins al cel…!
• Nom, Regne, Voluntat. / Pa, Perdó, Parany. Són els sis grans “desigs” del cor de Jesús, objecte habitual de la seva pregària.