SER SAL I LLUM
Ja tenim aquí la nova campanya de Mans Unides, amb un toc especial d’atenció solidària: “FRENAR LA DESIGUALTAT ÉS A LES TEVES MANS”.
Divendres, 10 de febrer: Dia del Dejuni Voluntari Dissabte i diumenge, 11 i 12 de febrer, col·lecta extraordinària Amb aquest lema se’ns esperona al nostre compromís de ser sensibles i de lluitar contra la fam i la desigualtat, que s’ha convertit en una de les amenaces més grans que planen en aquest nostre
món.
Ser cristià és obrir-se, escoltar, compartir, ser “sal”, ser “llum”… En aquesta línia C. Adell ens ofereix la seva reflexió dominical, bo i recordant-nos que les lectures de l’Eucaristia d’aquest diumenge (Is 58,7-10; 1 C 2,1-5; Mt 5, 13-16) són tan clares que no necessiten explicació, sinó actuació, gestos lluminosos.
Vols ser sal? Vols ser llum?
Ser sal vol dir donar gust a la vida dels altres, amb la condició que la teva vida sigui anònima, perquè la sal no es nota quan hi és i es nota quan manca; en canvi, hi ha l’avantatge de conservar una vida interior.
Ser llum vol dir il·luminar la vida als altres, amb la condició que la pròpia vida ja no és anònima, perquè es veu i la pròpia vida interior també.
Sal i llum tampoc no coincideixen en l’aspecte material. Podem tocar la sal, sí, però quan encara no ha servit per assaborir la vida. En canvi, no podem tocar la llum, capaç de colar-se per tots els racons.
Quan renunciem a aportar la nostra mica de sal i la nostra mica de llum, perquè, total, no val la pena, ens tanquem la possibilitat de caminar amb més llibertat, amb més eixamplament.
En la vida quotidiana no necessitem ser herois, no necessitem fer grans coses, planificant un gran projecte. Tots hem fet l’experiència que, en moments foscos i insípids de la nostra vida, un petit llumí o un polsim de sal, ens han ajudat a tornar a caminar.
Per això som responsables, en la vida comunitària i social, de fer aquesta petita aportació als altres. A vegades potser tan sols fer a l’altre un petit somriure lluminós o dir-li només una paraula que doni sabor a la seva monotonia.
Esperant preparar el gran discurs per a una gentada, esperant encendre la gran foguera per a una multitud (coses que passaran o no), perdem el que ja sí podem donar: el nostre polsim de sal, la nostra petita llum.
Jesús, a l’Evangeli, no fa la pregunta de si hom vol ser sal o llum. Ni ho proposa per ser lliures d’escollir, perquè Ell, que coneix a fons les persones, diu que ja som sal de la terra i llum del món.
Aquest present del ja som ens desarma. Segur que si creguéssim en nosaltres mateixos tal com Jesús creu en nosaltres mateixos, la nostra vida canviaria molt.
I, perquè és prou clar el que ens recorda el salm, sent “sal”, sent “llum” fem expressiu “l’home just és llum que apunta en la fosca”.
Bloc de Pere Codina Gironella 