
Paraula de Déu
Lluc 11,29-32
S’anava reunint encara més gent, i Jesús començà a dir:
–La gent d’aquesta generació és dolenta: demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs. Perquè així com Jonàs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l’home ho serà per a aquesta generació. El dia del judici, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar els homes d’aquesta generació, perquè ella va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó. El dia del judici, els habitants de Nínive s’aixecaran per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L´evangeli d´avui ens presenta una escena on sembla mostrar-nos un Jesús com enutjat, gairebé molest, responent a una preocupació d’algun dels jueus que el seguien i que en reiterades ocasions tornaven a demanar un signe extraordinari. Molta gent d’aquest relat sembla que busca alguna solució màgica per poder creure.
• Malgrat tot, la presència de Déu és ben bé al mig nostre; també en aquesta estona de pregària on ens reunim més de dos o tres en el seu nom; recordem que diu l’evangeli? (Mt18, 20).
• Jesús continua manifestant-se de moltes maneres. Hem de seguir la seva manera d’acollir, amb tendresa i amb compassió/misericòrdia i així, units en el seu amor, restem bolcats vers els nostres germans i germanes més desfavorits.
• No es tracta de fer retrets ni de condemnar, ni d’abaixar els braços; es tracta de ser conscients i fer el possible perquè Ell actuï allà on estem posats.
• Que puguem realment entre nosaltres experimentar i viure la seva acció en el nostre entorn.
• Aquest és el senyal de Déu per a tots els temps, per a totes les generacions; Necessitem més senyals en el camí de la vida? Mereixem també nosaltres i la nostra societat la crítica de Jesús?