COM COMPLIR, ESTIMANT ?
A la primera lectura d’aquest diumenge s’hi recull aquest repte: «ets tu qui has de decidir si et vols mantenir fidel» (Sir 15,15-20)
En aquest context social que estem vivint, aquesta proposta més aviat pot semblar un advertiment que un oferiment. I el salm 118 ens proposa com a resposta aquesta proclama: «feliços els qui segueixen la llei del Senyor».
El bé, la felicitat, són el compliment de llei? De quina llei ens parla Jesús? Jesús avui ens diu a l’evangeli: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los».
Jesús no dona una llei nova, sinó una manera nova de veure la llei antiga i qualsevol altra llei. Jesús recondueix els manaments a la seva arrel i al seu objectiu últim: el servei a la vida, a la justícia, a l’amor, a la veritat. No oposa a la Llei antiga una nova llei, sinó que està feta des de l’esperit fratern i per amor. En el rerefons d’aquesta part del Sermó de la Muntanya hi trobem el respecte sagrat a la persona i la denúncia contra tot allò que, encara que es camufli d’artifici legal, pugui atemptar contra la dignitat de la persona humana.
Per a un cristià la llei veritable està feta d’amor… No hem optat per uns preceptes, sinó per una persona: Crist i, amb Ell, optem per l’Esperit que dona vida. Què és ser cristià?, se’ns pot preguntar. No sé què direm. Però un cristià és el qui, des de l’experiència de fe en Jesucrist, estima, ajuda, serveix, lluita per tot el que és just i noble.
L’Evangeli proposa i ens demana de ser dels qui no perdem el sentit d’allò que sentim, d’allò que vivim, d’allò que fem. El més important és poder fer i tenir una experiència de fe en Déu. Per això Jesús és incisiu en el fet de recuperar el veritable sentit de les nostres tradicions, de les normes i de les lleis. «No he vingut per suprimir la Llei o els profetes, sinó per portar-la a la seva màxima expressió», És a dir: la motivació, el color i l’impuls de l’estimació. Fins i tot, davant de conflictes entre la consciència i les lleis, l’Evangeli avantposa la consciència a la llei: “el dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte” (Mc 2, 23-38). La trista contradicció és que hom pot semblar just davant la llei i ser injust interiorment, pot jurar en veritat i ser un perfecte mentider, pot complir la llei i dur el cor ple d’agressivitat…
Recordem-nos-ho i fem-ne motiu de pregària: per damunt de la lletra de la llei hi ha l’esperit de la llei, que és l’amor a Déu i al proïsme. Per això, l’objectiu és ser a prop de Déu, captenint i vivint en l’Evangeli de Jesús. Ben clar ho deixa Sant Joan: «Déu és amor, el qui està en l’amor està en Déu i Déu està en ell» (1 Jo 4,16).
Som cristians, i som Església, estimant de debò, en l’esperit i en el compromís de l’Evangeli. Com ser i fer, estimant més, i de debò?
Bloc de Pere Codina Gironella 