Paraula de Déu
Mateu 17, 1-9
Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
-Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
-Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s’acostà, els tocà i els digué:
-Aixequeu-vos, no tingueu por.
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
-No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• A la Bíblia la muntanya és un lloc teofànic, un lloc de trobada amb el Misteri. Abraham, Moisés, Elies, Jesús… ells experimenten al Déu desconcertant i desbordant que arriba fins a ells més enllà de les seves expectatives.
• Jesús puja a la muntanya a pregar, i en el silenci, en la seva vida feta acollida i obertura al Misteri, en aquest silenci ressona la Paraula més bella, més fonda, més vertadera: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit”, la Paraula que posa nom a la seva identitat.
• Podem pregar enmig del trull de cada dia i dels nostres quefers i preocupacions, però el silenci ens endinsa en un espai gratuït en el que entrem acompanyats –de noms, de rostres, de la pròpia vida i la dels altres- però quedem sols davant el Misteri. El núvol que cobreix a Jesús i als seus deixebles-amics parla d’aquest Misteri i és expressió de la nuesa, de la intempèrie, del no-saber què esdevé quan acceptem ser portats per Altre, en nuesa de nosaltres mateixos.
• En aquesta trobada d’Amor se’ns regalarà aquella mateixa Paraula que Jesús va escoltar. Se’ns diu: “Existeixes, ets estimat, ets meu”. Aquesta Paraula ens transfigura perquè, despullats de màscares, ens reconeixem en el Rostre d’aquest Altre que ens anomena amb Amor.
• A la vida de Jesús la muntanya, el silenci, la Paraula d’Amor no són llocs d’estada o aturada, perquè aquest Amor tastat i acollit cerca continuar donant-se, multiplicant-se, lliurant-se “aquí baix”, en lo quotidià, fins arribar a Jerusalem, lloc del total lliurament.
Bloc de Pere Codina Gironella 