PARAULA DE DÉUDimarts 7 Març 2023

Paraula de Déu

Mateu 23, 1-12

Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles i digué:
–Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de «rabí», o sigui «mestre».
»Però vosaltres no us feu dir «rabí», perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de «pare» aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir «guies», perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles i els parlà, i els qui el van sentir van acollir la seva paraula serena i honesta, decidida i clara, i mentre l’escoltaven sentien créixer en els seus cors una veritat que els espantava, perquè aquelles paraules recordaven la radicalitat dels profetes, el zel dels que no calculen els riscos, el dolor per tants que, des de les càtedres, diuen i no fan. I així, amb aquest neguit que els escanyava per dins, es van trobar davant la veritat més alliberadora, despullada per la denúncia més implacable i ja no van voler actuar mai més com aquells.

• I quan la denúncia va deixar pas a l’exhortació, tots els ulls van recollir junts els mil matisos de la fraternitat que Jesús anava dibuixant per ells; i mentre ho feia sentien créixer dins seu una altra veritat que ja no els espantava, una veritat que estrenyia els vincles entre uns i altres i que els escalfava l’esperança, perquè ningú mai no havia dit com ell abans, que tots nosaltres som germans i perquè aquella fraternitat deixava als llavis el gust de la veritat enyorada.