PARAULA DE DÉUDimecres 8 Març 2023

Paraula de Déu

Mateu 20,17-28

Mentre Jesús pujava a Jerusalem va prendre a part els dotze deixebles i pel camí els digué:
– Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort i el posaran en mans dels pagans perquè l’escarneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.
Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. Jesús li preguntà:
– Què demanes?
Ella li respongué:
– Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.
Jesús contestà:
– No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?
Ells li responen:
– Sí que podem.
Jesús els diu:
– Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. Jesús els cridà i els digué:
– Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Camí de Jerusalem, Jesús anuncia als deixebles la seva mort i resurrecció. És la “kènosis”, l’abaixament de Jesús obedient fins a la mort i mort de creu.

• Els deixebles no han entès res, ni mort ni resurrecció. La prova és que en el mateix moment el clan dels Zebedeus, representat per la mare de Joan i Jaume, presenta candidatura per al poder en el regne del Messies Rei. Quin contrast tant estrident!

• No ens passa el mateix a nosaltres? No acabem d’entendre Jesús. Sempre temptats pels deliris de grandesa i de poder. Quantes lluites i cops de colze per fer carrera, per progressar en l’escalafó, per ser més que els altres. És l’esperit del món que ens penetra per tots els porus i ens empeny a aparentar el que no som.

• Qui vulgui ser important en el regne dels cels, que es doni en servei als sense sostre, als migrants i als més petits. Aquest és el camí de Jesús.