Paraula de Déu
Lluc 15,1-3.11-32
Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
–Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
–Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
»–Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà i es digué: «Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.» I se n’anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:
»–Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
»Però el pare digué als seus criats:
»–De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també l’anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
»Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:
»–El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
»El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:
»–Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
»El pare li contestà:
»–Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui llegim un dels textos cabdals per entendre el missatge de Jesús. La raó és la duresa de cor d’aquells que protesten interiorment davant la proximitat i afecte de Jesús envers els publicans i pecadors. Els publicans eren els traïdors al seu poble que a més s’enriquien a costa de la seva pròpia gent. Els pecadors era la gent de ‛mala vida’ que a més, segons creien, dificultava la vinguda del Messies…
• Doncs bé, la protesta és clara: “Aquest home acull els pecadors i menja amb ells”.
• Davant aquesta queixa, Jesús no diu una paraula o dues, sinó tres imatges poderosíssimes per entendre com és el cor del Pare: un cor que és pura acollida, tendresa boja, amor sense límits que trenca la lògica humana…
• Avui, tot llegint aquest text, em puc preguntar quins són els “publicans i pecadors” que Jesús mira amb tal tendresa i que espera i acull tan afablment…
• I em puc preguntar també quines són les persones o els col·lectius que jo també rebutjo en el meu cor, i que descobreixo que el Senyor també convida a la conversió i a viure el seu amor…
• Com puc convertir el meu cor per fer-lo més semblant al del Senyor?
Bloc de Pere Codina Gironella 