Paraula de Déu
Lluc 4, 24-30
Jesús va dir a la gent reunida a la sinagoga de Natzaret:
-Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús va a la sinagoga del seu poble i té una primera decepció: allà rebutgen el seu missatge. A la seva manera, aquella gent eren fidels complidors de la Llei, però no accepten donar el pas endavant que els proposa Jesús. Som conscients que, en la vida espiritual, quedar-se estancat és anar enrere? Tinc desig de progressar o rebutjo les invitacions del Senyor que em convida a superar la mediocritat? Visc la quaresma com un temps de conversió? Fixem-nos també en el contrast entre l’actitud d’aquella gent i la de Jesús. Ells, «indignats», el volien matar. Quan perdem la calma és quan estem més disposats a cometre disbarats. M’altero fàcilment? Per què? Jesús, en canvi, «se n’anà passant entre mig d’ells». No havia arribat la seva hora i no va perdre la calma. Es va mostrar molt superior a tots. Sabem mantenir sempre la serenor en el tracte amb els altres? No oblidem que mantenint la serenor, no sols guanyarem autoritat, sinó que també la veu de Déu se’ns farà més audible. Sóc conscient que només seguint aquesta veu podré ser portador de pau, de concòrdia i d’amistat?
Bloc de Pere Codina Gironella 