José A.Pagola: «L’home necessita al seu cor una esperança que es mantingui viva»
La manca d’esperança es pot disfressar d’optimisme superficial, activisme cec o secret passotisme»
«Se suposa que un home que triomfa a la vida no pot sentir-se sol, avorrit o temorós. Necessitem estar ocupats en alguna cosa per no enfrontem el nostre futur»
Però la pregunta és inevitable: què ens espera després de tants esforços, lluites, il·lusions i disgustos?»
«L’ésser humà necessita una esperança per viure. Una esperança que no sigui ‘un embolcall per a la resignació'»
Els cristians trobem aquesta esperança en Jesucrist i en les seves paraules, que ‘no passaran’. No esperem una cosa il·lusòria. Des de Crist ressuscitat ens atrevim a veure la vida present en ‘estat de gestació'»
D’altra banda, són bastants els que no reconeixen sentir por, avorriment, solitud o desesperança perquè, segons el model social vigent, se suposa que un home que triomfa a la vida no es pot sentir sol, avorrit o temorós. Erich Fromm, amb la seva habitual perspicàcia, ha assenyalat que l’home contemporani està intentant alliberar-se d’algunes repressions com la sexual, però es veu obligat a «reprimir tant la por i el dubte com la depressió, l’avorriment i la manca d’esperança» .
Bloc de Pere Codina Gironella 