Paraula de Déu
Mateu 18, 21-35
Pere va preguntar a Jesús:
-Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon:
-No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
-Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.
Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient:
-Paga’m el que em deus.
El company se li va llançar als peus i li suplicava:
-Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré.
Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i li digué:
-Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu?
I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Hi ha moments a l’evangeli on sembla que Jesús es posa ben seriós i fins i tot inesperadament dur. Un d’aquests moments és quan es posa seriós front els que trivialitzen o menystenen l’Esperit Sant. Un altre és l’evangeli d’avui. Jesús s’indigna amb els que menystenen i no perdonen els altres.
• Veiem doncs dos pilars de la vida de Jesús: l’Esperit vivificador, i el perdó entre nosaltres. La hipocresia de buscar en la relació amb Déu el benestar i la pau mentre s’és incapaç de perdonar i acollir els altres generosament, posa ben nerviós a Jesús…
• Em puc preguntar avui com estic jo disposant-me en aquest temps de Quaresma per acollir l’Esperit de vida i de capacitat de perdó sincer i d’acollida als meus germans.
• Em puc preguntar, davant el Senyor, si m’adono de que tot està vinculat: la meva relació amb el Senyor, la visc com profundament relacionada amb la meva relació amb els altres? Deixo que la meva relació amb les persones que m’envolten concreti el meu desig d’estimació i de conversió en aquesta Quaresma?
Bloc de Pere Codina Gironella 