Paraula de Déu
Mateu 5,17-19
Jesús va dir als seus deixebles:
»No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.
»Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Aquesta defensa tan nítida que Jesús fa de la Llei del poble d’Israel pot sobtar, sobre tot si ho comparem amb un munt de textos evangèlics on es presenta a Jesús essent molt crític amb l’esperit legalista dels líders del poble. Per sortir d’aquest atzucac (a fi de comptes Jesús defensa o qüestiona la llei jueva?) cal tenir present el context d’aquest text. Ve precedit per les Benaurances i la crida a ser sal i llum de la terra. Les Benaurances no són una “llei”; tampoc la menyspreen. Simplement ens porten molt més enllà de la llei, ens porten al seu “esperit”. I el text que comentem continua amb aquesta expressió de Jesús: “si la vostra justícia no és més gran que la dels escribes i fariseus, no entrareu al Regne del Cel” (Mt 5,20). Novament la mateixa intuïció: complir la llei religiosa jueva es bo, però el Regne del Pare ens mena molt més enllà del compliment.
• Des d’aquesta perspectiva s’entén més l’expressió de Jesús: no he vingut a abolir la llei (perquè en sí mateixa es bona); he vingut a donar-li compliment. Altrament dit a “plenificarla”, a desvetllar l’esperit que la mou i la renova i la vivifica per tal que no resti petrificada en lletra morta, inservible i inintel·ligible. Per això la denúncia vers els lletrats i fariseus continua dempeus: obligueu a complir una llei i uns preceptes petrificats, l’esperit dels quals s’ha esvaït i no arribeu a comprendre; i us penseu que això és el que plau a Déu!
• Cal doncs recuperar l’esperit genuí que mou i vivifica constantment la llei religiosa: no és l’obligació de complir sinó la recerca de la millor manera d’estimar Déu en els germans i els germans en Déu. I això no és una qüestió passada, pròpia d’aquell temps sino que avui continua ben viva: complim uns preceptes exteriors que ens venen com imposats des de fora o obeïm a una veu interior (esperit) que ens mou en la direcció d’una estimació sempre més gran.
Bloc de Pere Codina Gironella 