2 MOLTS ENS PREGUNTEM QUE ES EL CEL
4-5 En el Cristianisme
Al catolicisme els àngels acompanyen Déu al cel. Alguns àngels van desafiar Déu i van seguir Llúcifer o Satanàs, el qui tempta, en la seva caiguda cap a l’infern. Iconogràficament, se’ls sol representar com homes o dones amb ales, per significar que estan més elevats que els éssers humans. La diferència rau en el fet que l’home ve de l’humus, terra o pols d’estrella, i que Àngel ve del grec àngelos, missatger o ésser enviat per Déu. Tenen diferents missions, propòsits o tasques, d’una manera similar als treballs o ocupacions. Els àngels no tenen sexe (ja que estan fets d’esperit i no de matèria) però els seus noms sí que estan marcats genèricament.
La tradició popular catòlica atorga un àngel per a cada persona amb la missió de protegir-la i acompanyar-la, és el que es coneix com a àngel de la guarda.
5-5 L’infern cristià
L’infern del cristianisme assoleix definitivament el significat de lloc de condemna eterna pel pecat que ha acompanyat a la persona en vida. És la llar dels dimonis, governada per Satan o Llucifer, l’àngel caigut. Una descripció molt completa dels diferents estatges infernals es troba a l’obra cimera de la literatura renaixentista: La Divina Comèdia de Dante Alighieri. És un indret ple de foc i de dolor, on abunden les tortures i la por. Les visions de l’Apocalipsi i de diversos passatges de la Bíblia han estat usades per configurar mentalment l’aspecte de l’infern.
La teologia ortodoxa refusa aquesta imatge popular i explica que l’infern no és un indret físic, sinó un estat, i la pena ve de la privació de Déu. Les crítiques dels creients a l’infern afirmen que no pot existir l’infern si Déu és just i té misericòrdia, com ensenyen les Escriptures.
Bloc de Pere Codina Gironella 