Paraula de Déu
Lluc 11, 14-23
Jesús estava traient un dimoni d’un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n’estava meravellada. Però alguns digueren:
– Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.
D’altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. Però ell, que coneixia els seus pensaments, els digué:
– Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s’ataquen les unes a les altres. Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu reialme? Vosaltres dieu que trec els dimonis pel poder de Beelzebul. Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.
Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. Però si l’ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí.
Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• No hi ha pitjor cec que el qui no vol veure-hi ni pitjor sord que el qui no vol sentir-hi. Uns i altres, a més, s’entesten a no creure i a demanar encara més senyals del cel. Com si no en tinguessin prou…! Alguns dels contemporanis de Jesús veien tot el que Jesús estava fent i sentien tot el que Jesús deia… – i, tot i així, encara atribueixen l’actuació de Jesús a un pacte amb Beel-Zebul, el príncep dels dimonis. De sempre, Jesús es va trobar amb la divisió de parers pel que fa al seu dir i al seu fer. Una divisió de parers que podia desencoratjar el més animós de tots els homes. Ja ho va predir l’ancià Simeó als seus astorats pares quan el van presentar al Temple de Jerusalem, tot seguint les prescripcions de la Llei: “aquest noi serà senyera combatuda”. I a la seva mare li va afegir: “i a tu, una espasa et traspassarà l’ànima”. Aquestes paraules prou que les devia recordar Maria quan es trobava al peu del creu. I aquestes paraules també les podem sentir tan sovint nosaltres mateixos! Perquè, de vegades, la divisió de què es tracta no és quelcom que es trobi fora de nosaltres mateixos, sinó en nosaltres mateixos. “Tortuós és el cor de l’home ¿qui el pot conèixer?” -clamava el profeta Jeremies. Per a això mateix ens cal demanar l’esperit de discerniment per tal de saber quin és l’esperit que ens mou i per saber descobrir per on passa al Regne i, sobretot, per tal de no posar-hi obstacles, sinó per a afegir-nos a la seva dinàmica. Així farem nostres les paraules de Jesús: “el Regne de Déu és enmig vostre”. I així, en comptes d’anar en contra de Jesús, és a dir, en comptes d’escampar, en recollirem els fruits, per a bé nostre i del germà (especialment el més pobre i freturós) i, sobretot, per a glòria de Déu -que és, en definitiva, com deia Ireneu de Lió, la vida plena de l’ésser humà.
Bloc de Pere Codina Gironella 