UN ITINERARI DE LA FE: EL CEC QUE HI VEU
Aquesta setmana hem fet memòria del desè aniversari de l’elecció del Papa Francesc, després de la renúncia de
Benet XVI. Prou se n’han fet ressò els mitjans de comunicació. De seguida el Papa Francesc va tenir auguris de tota mena. Podem subratllar que ha impulsat reformes a l’interior de l’Església. Ha combatut corrupteles i la xacra de la pederàstia. Ha apostat pels més pobres, per la sostenibilitat ecològica i a favor dels migrants. Ha denunciat els conflictes bèl·lics, la guerra d’Ucraïna, les desigualtats econòmiques. També ha tingut ensopecs amb tradicionalistes i amb innovadors. És un dels líders mundials més reconegut i escoltat. I, per a l’Església, ha estat un coratjós referent de comunió i d’evangelització. Donem-ne gràcies a Déu!
A la nostra diòcesi de Girona duem ja un any orfes de Bisbe; encomanem-ho i confiem que, més aviat que tard, el Papa Francesc nomenarà el nou Pastor diocesà.
Si la setmana passada l’evangeli del diàleg de Jesús amb la dona samaritana ens convidava a contemplar la font d’aigua viva en l’interior, l’evangeli d’aquest diumenge, la guarició del cec de naixement, ens convida a obrir els ulls perquè tinguem llum a dins nostre.
La ceguesa física és un símbol d’altres cegueses, també ben greus i condicionants. Podem pensar tant en percepcions interiors (sentit de la vida) com d’exteriors (no veure sortides a tants problemes humans). Com obrir els ulls i veure-hi més clar ?
A l’Evangeli (Jn 9,1-41) se’ns presenta, a partir de la narració simbòlica de la curació d’un cec de naixement, l’itinerari que va de la tenebra a la llum, de la ceguesa a la fe, que en aquest cas és el reconeixement de Jesús com el qui és “la llum del món”. El cec guarit reconeix Jesús com “aquell home“, com “un profeta” i finalment com a “Senyor”, i com a tal l’adora. I no farà més que repetir una i altra vegada, passi el que passi, encara que l’expulsin de la sinagoga: “Jo, que era cec, ara hi veig”.
El cec a qui s’ obren els ulls és un retrat dels deixebles de tots els temps que s’han deixat il·luminar per la llum que és Jesús, la seva paraula, la seva vida, el seu Evangeli. Com diu sant Pau: “Vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els que són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat” (Ef 5,8-14) . Amb els fruits de bondat, de justícia, de veritat podran reflectir en la seva vida la llum que els ha il·luminat, i en podran ser testimonis enmig del món.
Amb confiança i serenor, preguem amb els salms: “Feu-me veure la claror de la vostra mirada”, “Feu-me veure el vostre amor”, o amb la força de l’expressió de l’evangeli: “Senyor, que hi vegi”.
Bloc de Pere Codina Gironella 