A LES FOSQUES HI HA QUI ET GUIA
Moltes vegades en la nostra vida i també en el camí de la pregària estem a les fosques. Recordem altres temps més emocionants, més comunicatius i comunicats, ens els que pregar i treballar pel Regne resultava, potser dur, i també agradable pel nostre esperit. Ho tenim com a referència, gravat a la memòria i amb ganes de retornar-hi. Però ara vivim a les fosques.
La foscor té les seves causes. Unes externes, altres internes. Ni que ella radica especialment en el nostre interior. Externes, com una malaltia personal o de persones estimades, haver-nos quedat sense treball, ser víctimes d’un engany, tenir a prop persones en alguna de les dependències que ara són molt freqüents, la soledat de l’envelliment…etc.
Internes, com experiències de l’absurd, nit de fe, buidor permanent, cercar i no trobar refugi en Déu…etc.
La nostra societat pot oferir-nos ajudes a nivell psicològic, diverses maneres de tractaments de tota mena per millorar la salut ( amb més o menys èxit), solucions a problemes ben concrets… i a pesar de tot el nostre esperit segueix a les fosques.
Aquestes ajudes ens mantenen vius i actius, però no poden respondre a la nostàlgia interior que viu una nit fosca o molt enfosquida. No hem de desvaloritzar aquelles ajudes socials, especialment si van amorosides per l’estimació, el respecta i l’honestedat econòmica.
A les fosques hi ha qui et guia. No és llum, no és veu, no és intel•ligència, no és raonabilitat, no té figura. Si tingués alguna d’aquestes coses les fosques deixarien de ser-ho. No perdis el temps en trobar una explicació raonable i lògica.
La guia a les fosques és la fe, despullada de pensament. No és la fe que proclama la veritat dels dogmes, és la fe que et mou a abandonar.-te en Ell, com un infant s’abandona a les mans obertes de la seva mare. S’hi llença. Sap que l’estan esperant. La fe et guia i et dona a entendre per un camí diferent algunes realitats que mai sabries per el camí de la raó. Abandonem-nos en Ell.
Bloc de Pere Codina Gironella 