Paraula de Déu
Lluc 18,9-14
A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola:
–Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.
»El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo.»
»Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: «Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador.»
»Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• No sap vostè amb qui està parlant, Abans morta que senzilla, Jo no soc d’aquesta classe de gent…, potser diem, algun cop, en to sarcàstic – burlesc. O ho hem escoltat…
• El mal està en que, sense dir-ho, sense tons, sense ¿consciència? ho vivim i ho actuem. Normalment, sempre són els altres qui actuen malament. Són els altres qui no se n’adonen. Són el altres els qui s’equivoquen.
• Necessitem humilitat. Veritat. Consciència de la pròpia realitat. Diguem-ho com vulguem. Consciència de la pròpia petitesa. Soc com els altres. Exactament igual. Amb el meu pecat i la meva limitació.
• I el Pare m’estima tal com soc. Només des d’aquesta consciència podem créixer. Només sabent qui som i com som, podem caminar cap el Pare.
Bloc de Pere Codina Gironella 