Sant Josep
Espòs de Maria, mare de Jesús. Descendent de David, Josep era el pare putatiu de Jesús, al naixement del qual va assistir a Betlem. Va viure a Natzaret exercint l’ofici de fuster i, segons sembla, va morir abans que comencés la vida pública de Jesús. El seu culte, estès a Orient abans del segle V, no va arribar a Occident fins a l’Edat Mitjana. El 1870 va ser proclamat patró de l’Església universal; és també patró dels fusters i dels moribunds.
Dins del cristianisme, Sant Josep encarna les virtuts de l’honestedat, l’amor al treball i la fe indestructible en Déu. Els fets relatius a la vida de Sant Josep apareixen als Evangelis, sobretot als de Sant Mateu i Sant Lluc. Descendent de la casa del rei David, Josep es va casar amb Maria, però, abans que cohabitessin, va saber que Maria havia concebut un fill.
Sant Josep, «com que era realment bo i no volia denunciar-la, va determinar repudiar-la en secret» (Mateu 1:19). Tot i això, un àngel se li va aparèixer en somnis i li va revelar que el fill que Maria tenia al seu si havia estat concebut per obra de l’Esperit Sant.
Després del naixement de Jesús a Betlem, Sant Josep, avisat de nou per un àngel, va prendre Jesús i la Verge Maria i els va conduir a Egipte per fugir de la fúria del rei de Judea, Herodes el Gran. A la mort del monarca, i després d’una nova revelació de l’àngel, Sant Josep va retornar al país; però, per por del successor d’Herodes, la família no es va establir a Betlem, sinó a Natzaret de Galilea. Allí Sant Josep va exercir el seu ofici de fuster.
Els evangelis citen per última vegada Sant Josep en l’episodi (narrat per Sant Lluc) en què Jesús es va perdre durant una visita a Jerusalem, i va ser trobat pels seus pares al temple, discutint amb els doctors. No se sap res de la mort de Sant Josep, encara que per la narració evangèlica sembla probable que fos abans que Jesús iniciés la seva vida pública.
El culte a Sant Josep va començar possiblement entre les comunitats cristianes d’Egipte. A Occident van ser els servites, una ordre mendicant, que al segle XIV van començar a festejar el 19 de març com la data de la mort de Sant Josep, i aquesta devoció tindria després impulsors com el papa Sixt IV i la mística espanyola Santa Teresa de Jesús. El papa Pius IX el va declarar patró de l’Església universal l’any 1870. Gairebé cent anys després, el 1955, Pius XII va instituir la festa de Sant Josep Obrer el 1 de maig.
Bloc de Pere Codina Gironella 