Paraula de Déu
Mateu 1,16.18-21.24a
Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies.
El naixement de Jesús, el Messies, fou d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
– Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Llegim avui al relat evangèlic la presentació que fa Mateu de Josep. Aquesta lectura és pròpia de l’Advent però, en caure la festa de Sant Josep en diumenge, el calendari litúrgic la trasllada al dia d’avui.
• Poc se sap de la persona de Josep però sí de la seva missió: acollir i no repudiar Maria i vetllar per aquest nen que naixerà i a qui anomenarà Jesús, Emmanuel, “Déu amb nosaltres”.
• En realitat, Mateu ens està oferint als seus lectors la clau per apropar-nos al relat que ens oferirà de Jesús, veient en la seva persona, en els seus gestos, en el seu missatge i en la seva vida sencera el misteri de Déu compartint la nostra vida. Aquesta fe anima i sosté els qui seguim Jesús.
• Déu és amb nosaltres. No escoltem la seva veu. No veiem el seu rostre. La seva Presència humil i discreta, propera i íntima, ens pot passar inadvertida. I és aquí des d’aquesta Presència discreta, humil i senzilla on cadascun dels seus seguidors conformarà el seu particular “Credo” i d’una manera o altra ha de donar “forma” a aquest Misteri que anomenem Déu.
• Particularment comprovo que aquest misteri que anomenem Déu m’ajuda a sortir de mi mateix. Em recorda que la felicitat està en donar-se als altres. Em traça un corriol per on transitar. Em desinstal·la de la meva rutina, em modifica criteris, pacifica el meu esperit. Confio, percebo i sento que dia rere dia vaig trobant el sentit del meu viatge terrenal. I, el més important, em sento acompanyat tant per Ell com pels companys de camí que posa al meu costat.
• Puc repassar en aquests moments de silenci com abraço aquest Misteri, com acullo aquesta Presència.
Bloc de Pere Codina Gironella 