
«ASCESI QUARESMAL, UN CAMÍ SINODAL»
El dimecres 22 de febrer iniciàvem la Quaresma. Com cada any, el Papa va fer públic un missatge, enguany sota el títol «Ascesi quaresmal, un camí sinodal». Us n’oferim uns fragments per a la vostra reflexió.
— En aquest temps litúrgic el Senyor ens pren amb Ell i ens porta a un lloc apartat. Fins i tot quan els nostres compromisos diaris ens obliguin a romandre allí on ens trobem habitualment, vivint una quotidianitat sovint repetitiva i a vegades avorrida, per la Quaresma se’ns convida a «pujar dalt una muntanya alta» amb Jesús, per viure amb el Poble sant de Déu una experiència particular d’ascesi.
— És necessari posar-se en camí, un camí cap amunt, que requereix esforç, sacrifici i concentració, com una excursió per la muntanya. Aquests requisits també són importants per al camí sinodal que, com a Església, ens hem compromès a realitzar. Ens farà bé reflexionar sobre aquesta relació que hi ha entre l’ascesi quaresmal i l’experiència sinodal.
— A Jesús hem de seguir-lo junts. I junts, com a Església pelegrina en el temps, vivim l’any litúrgic i, en ell, la Quaresma, caminant amb els qui el Senyor ha posat al nostre costat com a companys de viatge. Anàlogament a l’ascens de Jesús i els seus deixebles a la muntanya del Tabor, podem afirmar que el nostre camí quaresmal és «sinodal», perquè el fem junts pel mateix camí, deixebles de l’únic Mestre.
— El camí ascètic quaresmal, igual que el sinodal, té com a meta una transfiguració personal i eclesial. Una transformació que, en ambdós casos, troba el seu model en la de Jesús i es realitza mitjançant la gràcia del seu misteri pasqual. Per tal que aquesta transfiguració es pugui realitzar en nosaltres aquest any, voldria proposar dos «camins» que hem de seguir per pujar juntament amb Jesús i arribar amb Ell a la meta.
— La primera indicació és molt clara: escoltar Jesús. La Quaresma és un temps de gràcia en la mesura en què escoltem Aquell que ens parla. I com ens parla?
Abans de tot, en la Paraula de Déu, que l’Església ens ofereix en la litúrgia. […] A més de parlar-nos en les Escriptures, el Senyor ho fa a través dels nostres germans i germanes, especialment en els rostres i les històries dels qui necessiten ajuda.
— La segona indicació per a aquesta Quaresma: no refugiar-se en una religiositat feta d’esdeveniments extraordinaris, d’experiències suggestives, per por d’afrontar la realitat amb les seves fatigues quotidianes, les seves dificultats i les seves contradiccions. La llum que Jesús mostra als deixebles és un avenç de la glòria pasqual i hem d’anar cap a ella, seguint-lo «només a Ell».
Full Parroquial Bisbat de Girona