Paraula de Déu
Joan 5,17-30
Jesús va dir als jueus:
– El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.
Davant d’això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.
Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:
– Us ben asseguro que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d’allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill. El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats. Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol. I el Pare no s’ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l’ha enviat.
Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. Us ben asseguro que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran. Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l’home. No us estranyeu d’això: ve l’hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu i en sortiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.
Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• “El meu Pare no ha deixat mai de treballar i jo també treballo”. En la “Contemplació per assolir amor”, amb què clou els seus Exercicis Espirituals, Ignasi ens fa considerar “com Déu treballa per mi en totes les seves creatures”. Les paraules de l’evangeli de Joan, doncs, ens conviden a contemplar aquesta contínua acció-treball de Déu en la creació en bé nostre. I és en bé nostre, car està tota ella amarada de tendresa i de misericòrdia. Deia Teresina de Lisieux: “A través de la misericòrdia contemplo i adoro totes les altres perfeccions divines… Aleshores totes em semblen resplendents d’amor, fins i tot la Justícia (i potser més encara que tota altra) la trobo revestida d’amor… Quin goig més dolç que dóna pensar que el bon Déu es just, és a dir, que té en compte les nostres flaqueses, que coneix la fragilitat del nostre natural. Què haig de témer, doncs? El Déu infinitament just, que es dignà a perdonar amb tanta bondat les faltes del fill pròdig, no ha de ser just també amb mi, que «sempre he estat amb Ell»?”
Bloc de Pere Codina Gironella 