DE RENTAR-SE LES MANS A RENTAR ELS PEUS
La distància del nostre món en referència a l’esperit de l’Evangeli es podria mesurar en l’abisme que hi ha entre l’exemple de Jesús, que se cenyeix una tovallola a la cintura i s’ajup per rentar els peus als deixebles, i la dels homes del món que se cenyeixen amb el poder per enaltir-se i figurar, i es renten les mans davant de les desigualtats i injustícies que puguin causar. Això és fer de Pilat, que segueix «ben viu».
És el pecat de la indiferència, del qual el papa Francesc ens adverteix sovint a tots, quan no volem assumir cap responsabilitat en la deriva de la societat. La indiferència és la ceguesa davant del sofriment de l’altre. L’alternativa radical és Getsemaní, quan Jesús, l’Innocent, sent el pes de tots els nostres pecats i els assumeix, no sense un sofriment espantós.
Justament a Getsemaní es produeix la perversió del bes sense amor, per part de Judes. Per diners, perverteix un gest que expressa proximitat i amor i el converteix en senyal de distància i de traïció. És abraçar negant l’estimació. Apropaments mentiders que banalitzen la grandesa de l’amor. Com quan
diem que som creients i ho neguem amb la vida. Judes també segueix «viu».
Aleshores, on queda Déu? El tanquem a casa de Caifàs, el gran sacerdot. Allà porten Jesús, l’home pres i més lliure de tots, condemnat per haver mostrat un Déu de misericòrdia, en contrast amb aquell baluard on tenen Déu empresonat i encotillat en unes lleis feixugues, corcades i injustes, i amb un Sanedrí tan entossudit a condemnar que tanca la porta a tota la gràcia. Caifàs segueix «viu», també. Quina seria, doncs, la penitència que Déu vol en aquesta Quaresma? Doncs, més que donar-nos cops al pit, obrir el cor a la gràcia de Déu; més que buscar mortificacions, mirar de no mortificar ningú; més que jutjar els altres, mostrar-nos obertament germans de tothom… Més que «fer penitència», es tracta de buscar l’Amor; vet aquí la «penitència». I fer que l’amor també sigui «viu», superant les temptacions mundanes, com Jesús.
L’amor i l’esperit de servei haurien de ser naturals en el nostre món, si estiguéssim menys inclinats a la palangana de rentar-nos les mans i més ajupits a
la palangana de rentar els peus.
Full Parroquial Bisbat de Girona
Bloc de Pere Codina Gironella 