Paraula de Déu
Joan 5,31-47
Jesús va dir als jueus:
Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. Però n’hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni té valor. Vosaltres heu enviat missatgers per interrogar Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat. No és que jo necessiti cap testimoni humà; només ho dic perquè us pugueu salvar. Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un cert temps per la seva claror.
Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m’ha donat i que vol que jo dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m’ha enviat. I el Pare mateix que m’ha enviat, continua donant testimoni a favor meu. Però vosaltres no heu escoltat mai la seva veu ni heu contemplat el seu aspecte; i no deixeu que la seva paraula resti dins vostre, perquè no creieu en aquell que ell ha enviat. Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida.
La glòria, no la rebo dels homes. A vosaltres us conec i sé que no teniu dins vostre l’amor de Déu. Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em voleu acollir; en canvi, si un altre ve en nom propi, a aquest sí que l’acollireu. ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu honors els uns dels altres però no cerqueu la glòria que ve del Déu únic? No us penseu que seré jo qui us acusarà davant el Pare: el qui us acusa és Moisès, en qui teniu posada l’esperança. Perquè, si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, ja que ell va escriure de mi. Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meves paraules?
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Veiem en aquestes paraules de Jesús un fons de decepció, tristesa, desil·lusió… Ens dirigeix un retret en qüestionar quin és el centre de la nostra fe. Comprova que el seu missatge és mal interpretat per manca de confiança i per perdre’ns en disquisicions, que ens allunyen del què és l’essencial. Passava aleshores i passa també ara.
• No hem conegut Déu i ens passem part de la nostra vida buscant referents que ens acostin a Ell. Per als seguidors de Crist, Jesús és el nostre únic referent, és la imatge humana d’aquest Déu (amor, perdó, misericòrdia…). Altres cultures també tenen els seus referents.
• Creure no és gens fàcil. Ser testimonis d’aquesta creença tampoc. És una opció personal i lliure.
• Des de petits hem sentit a dir que els cristians hem de ser testimonis de la fe en Crist i promotors del Regne. La nostra manera de procedir hauria d’estar encaminada a fer aquesta missió. “Per les obres els coneixereu…” Però, no soc jo qui decideixo si soc o no testimoni, són les meves pròpies accions (inspirades per l’Evangeli, la justícia, la veritat, la pau, la misericòrdia,…) les que potser podran servir de referent als altres.
• Puc a la pregària d’avui demanar gràcia al nostre Senyor perquè il·lumini les meves intencions, accions i operacions en aquest dia i augmenti la meva confiança en Ell.
Bloc de Pere Codina Gironella 