Paraula de Déu
Joan 7,1-2.10.25-30
Jesús continuava recorrent Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus buscaven de matar-lo. Però era a prop la festa jueva dels Tabernacles,
Quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat.
Alguns de Jerusalem deien:
–¿No és el qui volien matar, aquest? Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l’han reconegut realment com el Messies? Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d’on és. D’aquest, en canvi, sí que ho sabem.
Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar:
–És cert que em coneixeu i sabeu d’on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m’ha enviat és digne de crèdit, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell, i és ell qui m’ha enviat.
Després de sentir això, intentaven d’agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Si sabem d’on ve. El coneixem. És … com nosaltres. Molt normal. No és això el que esperàvem. Volem efectes més especials…
• I és que encara no havia arribat la seva hora… L’hora d’escoltar el que no ens agrada escoltar. L’hora de desvetllar allò que hauríem d’acceptar i que no acceptem: Només donant la vida, la trobem. Només entenent la vida al servei dels altres, és vida. Només sortint de nosaltres mateixos, arribem al fons de nosaltres mateixos.
• La seva hora. L’hora més especial i reveladora. Si el gra de blat no cau a terra i mor… Avui, San Romero de América. Aniversari del martiri de Mons. Romero. Però si mor, dóna molt de fruit.
Bloc de Pere Codina Gironella 