Com una gran simfonia: els sants en l’any litúrgic
En el concert de la història, cada sant toca un instrument diferent. Ens apropem a aquesta música celebrant la seva memòria al llarg de l’any litúrgic.
En la representació del Judici Final de la Capella Sixtina, obra mestra de Miquel Àngel, veiem Crist al centre, que sembla governar l’univers amb un moviment de braç. Al seu costat hi ha santa Maria, que mira amb pietat els seus fills mentre es presenten davant del jutge suprem. Entorn d’aquestes dues figures es disposa una multitud de personatges: sants de l’Antic i del Nou Testament, màrtirs i apòstols, que contemplen el Salvador.
Aquest tipus de representació del Judici Final té una llarga tradició en l’art cristià. A l’edat mitjana era comú, a les façanes de les esglésies i catedrals i de vegades també a l’interior, mostrar Crist envoltat de sants: homes i dones, joves i ancians, savis doctors i senzills treballadors manuals, reis i papes, monjos i soldats, verges i pares de família, de tots els ambients i llocs, de totes les races i cultures. Aquesta immensa turba amb freqüència s’acompanyava d’àngels tocant instruments musicals, fent del conjunt una gran orquestra que interpreta una bonica simfonia, dirigida pel compositor i mestre, Jesucrist. Benet XVI va comparar els sants amb un gran «conjunt d’instruments que, fins i tot amb la seva individualitat, eleven a Déu una única gran simfonia d’intercessió, d’acció de gràcies i d’alabança».[1] Cada un és mestre d’un instrument diferent, i el resultat és una música variada, sempre nova, que interpretem quan al llarg de l’any litúrgic celebrem la seva memòria. Els benaventurats formen part de la nostra vida per la Comunió dels sants: estem units a l’Església del cel, «on les ànimes triomfen amb el Senyor».[2] La sensibilitat litúrgica cristiana es manifesta quan s’entrellaça el que creiem, vivim, celebrem i resem.
Bloc de Pere Codina Gironella 