Paraula de Déu
Joan 8,21-30
Jesús digué als fariseus:
– Jo me’n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.
Els jueus comentaven:
– Per què diu: «Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir»? ¿És que té intenció de matar-se?
Jesús continuà dient-los:
– Vosaltres sou d’aquí baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no sóc d’aquest món. Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc.
Llavors ells li preguntaren:
– Qui ets, tu?
Jesús els respongué:
– Us ho estic dient des del principi. Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m’ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir.
Ells no van entendre que es referia al Pare. Jesús, doncs, els digué:
– Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat. El qui m’ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau.
Mentre parlava així, molts van creure en ell.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• A l’evangeli que acabem de llegir hi apareix una paraula de gran contingut teològic: “el món”. Diu Jesús: “vosaltres sou d’aquest món, jo no soc d’aquest món”. El concepte de món en sant Joan no té res a veure amb el món creat per Déu: vol dir els principis pels quals es regeixen una bona part de les persones que viuen en aquest món i que són del tot contraris a l’Evangeli de Jesús. En aquest sentit el món estaria constituït pel conjunt de persones que consideren un autèntic absurd el concepte de felicitat que Jesús proposa a les benaurances. I aleshores és molt important per a nosaltres la pregària que Jesús fa al Pare, la nit del dijous sant i li demana per als qui el seguiran al llarg del temps: “Pare, no et demano que els treguis del món… però que no siguin del món”. És el difícil equilibri que ens toca viure: ser al món, però no ser del món.
• Nosaltres vivim en un món concret, en una cultura concreta, en una llengua i costums concrets que hem d’estimar i enriquir generosament; a la vegada, hem de procurar encarnar l’evangeli i la figura de Jesús en aquest context, de manera que el seu missatge sigui entenedor per als homes i dones del nostre temps. Però aquesta manera de fer sovint resultarà sorprenent: uns pensaran que estem bojos, altres potser pensaran que som un perill per a l’estabilitat del sistema; en general resultarem incòmodes al món; serà un bon senyal: voldrà dir que no som del món. I potser el món ens preguntarà per què actuem d’aquesta forma tan estranya. Pensem en les paraules de Pere als cristians de Roma: “estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança”, de la vostra manera de no ser del mon. Ens pregunten alguna vegada, sorpresos per la nostra vida de fe? Demanem al Senyor de viure aquest difícil equilibri: ser al món, sense ser del món. Que Ell ens ho concedeixi.
Bloc de Pere Codina Gironella 